VEF Blog

 Ignasi Aragay Avui, Suplement de Cultura del dijous 13 de maig del 2010

                                                                                                  Un nevàs a Nils, amb el padrí al fons

 La literatura referencial de Joan-Daniel Bezsonoff té per mi —i sospito que per a molts lectors d’aquest diari— un evident interès. Els catalans de les Alberes cap avall desconeixem fins extrems ridículs que passa al nord. HI fem turisme, hem passat algun cop pel Liceu Renouvier de Prada, anem de compres a Perpinya`, vam llegir fa anys el Pere Codonyan a l’AVUI i l’escoltem a TV3 i els darrers anys hem llegit en Bezsonoff i en Joan-Lluís Lluís i hem escoltat Pascal Comelade. I poca cosa més. La Catalunya del nord continua sent una gran desconeguda. Per això resulta tan instructiu que algú ens faci una crònica sentimental, personal i transferible. Si, a més, aquesta crònica té l’encant de la millor escriptura, encara millor.

Desordenat, nostàlgic, sincer, apassionat, vital, familiar, bon lector, improvisat filòleg i ciutadà universal del poblet de Nils, Bezsonoff rebusca en la seva biografia les claus  d’una adhesió a contra vent a la cultura catalana: “25 anys enrere hi havia 100 habitants a Nils. Tots parlaven català tret d’una parella de vells murcians i d’una desena de persones de França endins. Ara, el poble té 200 habitants i queden 20 catalans. Ja no veuré cargolades a l’estiu. Els vells ja no juguen a botxes els diumenges al replà del carrer Cantarana. Han canviat d’adreça i ara s’estan tots al cementiri enmig de les vinyes”.

Quan tenia 10 anys ja exigia que li parlessin català, però va aprendre abans a escriure castellà. I fins als 20 anys no va saber amb certesa que l’havien enganyat: a la Girona vella, quan els ocells havien deixat de cantar, “en un instant, una d’aquelles estones superiors de l’existència, vaig saber amb una certitud total, amb la certesa d’un creient, que tothom m’havia mentit. El meu país no era França sinó Catalunya”. Una Catalunya, però, que no és la de TV3, perquè “és una televisió espanyola de llengua catalana que segueix l’horari madrileny i no l’europeu. L’abundància dels talls publicitaris i de les al·lusions a la vida quotidiana espanyola, així com les intervencions en castellà, allunyen el públic potencial tant a la Catalunya Nord com a l’Alguer (...). Perquè, cada cop que miri els informatius de TV3, sempre hi ha una bombona de gas que explota a Burgos?”