VEF Blog

En essència és un llibre d’amor. D’amor a una llengua, d’amor a un país i d’amor al seu padrí, Jean Montalat, el tenidor i transmissor d’una cultura i d’una parla que va anar d’un pèl que no es perdés en només un graó generacional. Els pares de Bezso, per activa o per passiva, per consciència jacobina l’un o com a víctima d’això mateix l’altra, havien renunciat a la militància catalana. El jove Joan Daniel, de la mà de l’avi, s’arrapa a la llengua i ja no la deixarà anar. Són pàgines intimistes: sensacions, relacions, fets familiars, detalls que han deixat petjada, amistats, llocs de pas… Una obra que es basteix a base de records i de la memòria dels ancestres.

Girona hi té un gran paper. Va ser aquí on va patir la caiguda de cavall crucial –com Sant Pau- i es convencé de manera definitiva que el seu país no era pas França sinó Catalunya. A Girona hi ve sovint. Una vegada –casualitat- el vaig veure arribar. Jo aparcava la moto a la riba de l’Onyar i va passar, amb un acompanyant, cap a la plaça de Sant Agustí. Feien cara d’haver deixat la votura