Article publicat a E-notícies, 2/01/2011
El meu cunyat no sap ni català ni castellà. Només parla llengües serioses com l'anglès, el francès i l'alemany. Així puc escriure sobre ell tot el que vull ja que no llegirà mai aquest diari. Aquest personatge m'irrita. Sempre té una opinió sobre qualsevol cosa i mai no confessa la seua ignorància sobre cap tema. Si algú esmenta la fantasia en les novel·les de Louise de Vilmorin, les diferències entre l'andalús i el castellà normatiu, sempre dirà quelcom, Entre els espanyolistes, conec molta gent que em recorda el cunyat. Opinen amb la certesa d'un gripau que s'empassa moixalls. Fa cent anys, don Miguel de Unamuno invitava els catalans del Principat a imitar els catalans de França. Si no l'hagués dinyat, s'alegraria segurament de la davallada de la nostra llengua al nord de l'Albera. Aquesta lenta substitució lingüística té explicacions complexes. Qui renuncia voluntàriament a la seua llengua? Al cap de tres segles de fidelitat absoluta, els catalans del Rosselló van començar a afluixar i a parlar als nins arran de la fi de la segona guerra mundial. Feia un segle que l'escola de la república els incultava l'auto-odi, els rebaixava perseguint el català a les aules, als patis i pels carrers dels pobles. A la paret de l'escola d'Aiguatèbia, poblet de les Garroxes a la comarca de l'Alt Conflent, un mestre va gosar escriure ' Soyez propres et parlez français ' (Sigueu nets i parleu francès.) Aquest és l'equivalent local del rètol penjat, al temps de la colonització, als jardins públics de Xangai. ' Entrada prohibida als cans i als xinesos. '
Els mestres, sovint catalans, repetien a la mainada i als pares que el català era un dialecte inútil, mort, un espanyol selvàtic i degenerat, una aberració medieval com la Inquisició. Quan el mestre sentia un mainatge parlant català li donava un senyal (un tros de paper, algun teixit) que el culpable havia de donar al primer company que diria una paraula en vernacle. A la fi de la jornada, el mestre demanava qui tenia el senyal i castigava el culpable...Amb aquests mètodes els republicans francesos van eliminar el basc, el català, l'occità, el bretó, el cors, l'alsacià, el neerlandès i no esmentaré totes les variants dialectals de la llengua d'oil...Ės aquest el model que fa trempar els espanyolistes? Els francesos, si més no, ho paguen car...Antany, quan tots els francesos no tenien la llengua de la república com a llengua materna, França era una potència mundial, rica de la seva diversitat, amb una literatura que arribava a totes les llibreries i a totes les biblioteques del planeta. Si bé la llengua francesa es parla molt més a l'Àfrica negra que antany, ha reculat molt al Líban i és moribunda a l'antiga Indoxina i a la Louisiana.
Ara, la literatura francesa no interessa quasi ningú i França és un país de segona categoria, sense ànima, un desert cultural fora de París, un país trist, un xic més ric que Espanya...
Bon any a tots els lectors! Que aquest nou any els doni la pau interior, la tranquil·litat i la salut...La resta, rai...
Vef Blog accueil
Comentaris/ коментарии
1. Galionar le 03-01-2011 à 15:25:02 (web)
Puc donar fe de la grandesa d'aquest llibre, que tinc a la tauleta de nit des de fa ja un temps i que no em canso de rellegir. La darrera passejada m'ha conduït a l'article anomenat Migdia, una petita gan delícia on es conjugen bellesa i nostàlgia, tendresa amb deixos d'amargor, frases hilarants al costat d'imatges tremendament poètiques...Tot en un recorregut per l'antiga carretera nacional 86 a la recerca del sentit de la catalanitat.
Gràcies pel gaudi, mestre!