Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
La cançó del Cap d'any
The jingle bells are jingling
The streets are white with snow
The happy crowds are mingling
But there's no one that I know
I'm sure that you'll forgive me
If I don't enthuse
I guess I've got the Christmas blues
I've done my window shopping
There's not a store I've missed
But what's the use of stopping
When there's no one on your list
You'll know the way I'm feeling
When you love and you lose
I guess I've got the Christmas blues
When somebody wants you
Somebody needs you
Christmas is a joy of joy
But friends when you're lonely
You'll find that it's only
A thing for little girls and little boys
May all your days be merry
Your seasons full of cheer
But 'til it's January
I'll just go and disappear
Oh Santa may have brought you some stars for your shoes
But Santa only brought me the blues
Those brightly packaged tinsel covered Christmas blues
Oh Santa may have brought you some stars for your shoes
But Santa only brought me the blues
Those brightly packaged tinsel covered Christmas blues
El capità Castelltort mai no havia entès per què la seua dona l’havia deixat. Només sabia que havia malgastat la seua vida. La Sylvie li havia retret sovint que pensés només en la feina i no estigués per ella i el nin. Ja no suportava que en Fabien, com tots els oficials, canviés de gendarmeria cada quatre o cinc anys. Havien viscut a Freiburg, a la zona francesa d’ocupació a Alemanya, a Brest, a Beauvais. I ara quan, per fi, arribaven a les ribes de la Mediterrània, la Sylvie l’havia abandonat…
Quantes vegades li havia retret que fos tan trist? Cada any, quan en Fabien celebrava la nit del Cap d’any amb els seus, pensava " no pot ser…enguany tot irà millor… " i cada any se sentia encara més trist.
Temia Nadal, la pitjor festa de l’any. Quan en Marc era petit, els seus ulls meravellats davant dels regals i dels misteris nadalencs l’havien animat. Ara que s’havia fet grandet, la tristesa havia tornat. Els riures dels infants pels carrers, els aparadors claferts de joguets, els llibres d’art a l’entrada de les llibreries, els avets li tiraven la seua indignitat a la cara, la seua " déréliction." (El capità havia llegit els millors autors francesos.)
Si li tocava ser oficial de guàrdia durant les festes, se n’alegrava. Quan la Sylvie l’havia deixat, s’havia consolat a còpia de Martini blancs i de velles pel·lícules. Li agradava particularment Un singe en hiver amb Jean Gabin i Jean-Paul Belmondo. Amb les imatges en blanc i negre, retrobava la infància. Una França intacta, completa on la gent parlava la seua llengua, feia l’aperitiu els diumenges després de la missa mirant La séquence du spectateur, una França on els cantants sabien cantar i els novel·listes escriure.
Ja feia anys que en Fabien Castellort no tenia amics. Tots els companys del liceu de Ceret i de l’acadèmia de gendarmeria de Melun s’havien separat. De tant en tant, es creuava amb algun fantasma en una reunió a París o Marsella. Al cap de dues o tres trucades, el contacte, miraculosament restablert, es perdia de nou.
Commentaires
Quia cançó i quin conte més desesperançats, tristos i bells alhora! La vida de vegades costa d'empassar. Tenim la gola massa petita.
Ja ho sabem que fa riure, que queda de TBO, però així com en tombar qualsevol cantonada ens pot caure un piano d'un cinquè pis, ens podem trobar algú que ens escolta i ens estima i a qui, en no res, sentim que som feliços estimant i escoltant... i sense aquells atabalaments! (hi ha miracles, de debò).
Molt bon any!