VEF Blog

Rússia és un país que es mereix. Sobretot a l'hivern. Crec que cal visitar Rússia a l'hivern per encarar-se amb la realitat del país. Pels russos, l'hivern no té les mateixes connotacions pejoratives que a casa nostra. L'hivern és el general que es va engolir els exèrcits de Hitler i Napoleó. L'hivern apareix com la temporada dels millors espectacles. Recordeu la impaciència de Gurov, el protagonista de La dama del gosset de Txèkhov. 'Quan cau la primera neu i surten els trineus per primera vegada, és un espectacle agradable veure la neu blanca, les teulades blanques; l'aire és dolç, de bon respirar, i un recorda els anys de la seva joventut.' Lògicament, s'ha organitzat la més gran fira del llibre rus pel desembre. Vaig tenir l'honor i l'alegria de ser convidat de l'Institut Ramon Llull i de la revista Innostranaia Literatura arran de la presentació de l'antologia de la literatura catalana. Una antologia molt ben feta, de la mà de Nina Avrova, una moscovita que parla català a la seua filla. Aquesta revista veterana té molts lectors a les províncies allunyades de la capital i sempre s'ha mostrat capdavantera en la introducció de les literatures estrangeres a Rússia. 

Actualment a Rússia, la literatura catalana surt de l'anonimat i el lector rus pot llegir les novel·les d'Albert Sànchez-Piñol i els contes de Quim Monzó.  He trobat la fira moscovita molt més entranyable, molt més humana que la Kolossal i tan germànika Fira de Frankfurt. Em va vagar fullejar les novetats russes, donar una ullada als magnífics àlbums d'art. 

Vaig participar a la presentació de la revista. L'editor Alexander Livergant, el director de la revista Innostranaia Literatura va explicar el seu interès en fer conèixer la nostra literatura. Carles Torner, cap de l'àrea de Literatura i Pensament de l'Institut Ramon Llull va agrair-lo. Nina Avrova va comentar la seua tria i jo mateix vaig mirar d'esbrinar la meua relació especial amb Rússia i la seua cultura. Emocionat de ser a casa del meu avi patern, em vaig sentir molt orgullós de representar, una estona, la cultura catalana. Més enllà de la boira dels anys perduts, vaig entreveure el somriure de les meues àvies catalanes i del meu padrí empordanès que, com tota la bona gent de casa nostra, van viure per salvar-nos els mots.