VEF Blog

Cap a on va l'Àfrica del Sud 1/2

Article publicat  a E-notícies  23/09/2010  

Recentment, la copa del món de fubtol i Invictus, la pel·lícula excel·lent de Clint Eastwood han posat de moda l'Àfrica del Sud. Per fi, els periodistes s'han interessat, un bri, per aquest país oblidat a l'altra punta del món. Gràcies a Clint Eastwood, els espectadors han pogut recordar la magnitud de la saviesa de Nelson Mandela, el seu geni polític. Al fons de la seva cel·la a l'illa de Robben, va aprendre l'afrikaans—la llengua de la majoria dels blancs, derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica meridional (l'Àfrica del Sud i Namíbia)— i va poder estudiar, a més de la llengua, la cultura i la història dels afrikaners.

Va copsar llur mentalitat, llur arrelament a la terra africana. Li vagà reflexionar sobre la història del seu país i de tot el continent. Estic convençut que la dramàtica experiència algeriana i la transició espanyola van alliçonar-lo. Quan, a l'estiu del 1962, quasi tots els francesos d'Algèria se'n van anar privant el nou estat de l'elit i sobretot de l'armadura administrativa. Mandela va capir que si marxessin els blancs, instal·lats en aquesta terra des del segle XVII, l'Àfrica del Sud es quedaria arruïnada. Des que va arribar al poder, Mandela va aplicar una política de perdó amb la creació d'una Comissió de la veritat i de la reconciliació. La copa del món de rugbi va constituir una ocasió exepcional d'unificar el país, la ' nació arc de sant Martí ' segons l'expressió de monsenyor Desmond Mpilo Tutu.

Malauradament, aquesta nació multicolor és més un desig que no una realitat. Les ètnies africanes, els descendents dels colons holandesos i anglesos, els mestissos, els indis viuen al mateix territori, però em dol constatar que les disparitats socials són encara més accentuades que a la fi de l'apartheid malgrat l'aparició d'una burgesia negra. Els successors de Mandela no han tingut el seu geni. Les infraestructures s'han envellit, la sida delma el país i la criminalitat s' ha disparat. Sembla que el nou govern segueixa la política desastrosa que es va aplicar. Consideren que Johannesburg és una de les ciutats més perilloses del món i els turistes evitent aquesta ciutat que posseix tanmateix un centre amb un conjunt arquitectònic magnífic. Sembla que el nou govern segueixi la política desastrosa que es va aplicar a l'antiga Rhodèsia del Sud on van assassinar milers de grangers europeus. A l'Àfrica del Sud, entre el 1970 i 1994, en 24 anys mentre que l'ANC feia la guerra al règim racista, uns seixanta masovers blancs van ser assassinats. El 1999 només, n'hi hagué 140. Del 1994 fins al 2009, arribem a un total de 1127 víctimes.

Si afegim la fiscalitat, entendrem per què l'Àfrica del Sud ha perdut el 25% de la comunitat blanca que s'ha instal·lat al Regne Unit, Australia i Argentina. Aquesta fugida pot conduir a la llarga a la desa parició de la llengua afrikaans, de la qual parlarem al nostre proper article.

Pel nostre article, hem consultat sobretot

Bernard Lugan, Histoire de l'Afrique du Sud, Ellipses, 2010.