VEF Blog

El pollastre decapitat

Eren les deu de la nit. Estava mirant el partit Brasil – Costa d'Ivori. Bufava una tramuntana intempestiva i molt empipadora a Nils, el meu poblet del Rosselló. La gent encara hi parla català, dóna suport al Barça i a la selecció francesa de futbol. Els bleus. M'han demanat que us expliqui el vodevil grotesc que està representant la selecció francesa amb una força còmica digna de les millors pel·lícules de Fernandel, Bourvil i Louis de Funés. He sentit a dir que l'home més odiat d'Espanya és el senyor Joan Laporta. A França, l'home més odiat és també un català que treballa en el gremi del futbol. Raymond Domenech, fill de republicans catalans. El seleccionador francès m'inspira sentiments contradictoris...Quan tants entrenadors porten un xandall, en Domenech sempre vesteix amb una elegància sòbria i real. Els seus estirabots sovint em fan gràcia. La setmana passada els periodistes francesos van interrogar-lo sobre la composició de l'èquip. Va respondre ' Us puc dir que hi haurà un porter i deu jugadors...' Ara, les seves opcions sempre m'han semblat estranyes. No entenc la seva mania de cridar quasi sempre els suplents només cinc minuts abans de la fi dels partits. Durant la copa del món del 2006 no va convocar Ludovic Giuly. Les males llengües repeteixen que en Giuly palesava massa interès per a la periodista Estelle Denis, companya molt bonica del seleccionador i presentadora de programmes esportius...Ningú no ha oblidat que Domenech li va demanar la mà el 17 de juny del 2006 davant els milions d'espectadors del canal M6 uns quants segons després de la final perduda contra Itàlia.

Seria massa llarg comentar detalladament les peripècies de les relacions de Frank Ribéry amb una prostituta menor...En tot cas, aquesta història no ha millorat la imatge de la selecció. Contra tota evidència, Domenech ha seleccionat cinc vegades seguides Nicolas Anelka. El balanç és espantós com l'infinit. Ni un miserable gol...Després de la primera mitja part calamitosa contra Mèxic, l'entrenador va retreure a l'atacant la seva atonia. Anelka li va respondre ' Va te faire enculer sale fils de pute! ' Crec que una traducció sobraria...Amb un dia de retard, la federació francesa ha decidit de suspendre el jugador. Diumenge, els jugadors van arribar al camp Field of Dreams davant del seu hotel. Es van solidaritzar amb el seu company i van negar a entrenar-se. Indignat, vergonyós, Jean-Louis Valentin, director delegat, va dimitir. Escric aquestes ratlles diumenge a la nit i no sé què passarà dilluns i dimarts. Un futbolista francès assassinarà Domenech? Faran vaga els jugadors francesos?

Segrestaran en Domenech i demanaran un rescat que ningú no voldrà pagar...Why not?...Potser derrotaran l'Àfrica del Sud i, qui sap, guanyaran el Mundial...No se sap mai amb aquests ocellots... Si jo fos el rei de França, recordaria el rei Ferran en La reine morte de Henry de Montherlant. Empresonaria tots els jugadors de la selecció per alguns mesos. ' En prison, en prison pour médiocrité. '