Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Els ànecs del Mekong 11
Una tarda vaig sortir de la caserna més d'hora que de costum. L'Anne seria contenta. No s'ho esperava, pobreta...La vaig sentir que reia i parlava amb un home.Vaig trucar. Cinc cops. No obria. Vaig endevinar la seua presència darrere de l'espiera. Vaig tornar a cas per a agafar el meu revòlver de servei, amb molta calma. Vaig trapar un lloc per aparcar al peu de la residència de l'Anne. Vaig pujar amb l'ascensor. L'Anne eixia de casa amb un jove. Quan em van veure, es van tancar. Vaig trucar de nou. No vaig insistir. Vaig tirar en el pany. La porta va petar.
El meu rival era un hippie, un brutinyó. Cabells llargs, mocador morat, arracades i tutti quanti. Dues bales al cor. Peace and love, brother. Vaig mirar la seua carta d'identitat. Es deia Émile Xatard. Nom curiós per un jove. Vaig encrancar l'Anne i la vaig guimbar contra el refrigerador.
La vaig precipitar del balcó estant malgrat les seues suplicacions. Li hem de fer justícia. En caure no va matar ningú. Vaig passar a la banca. Vaig prendre el tren de Bordeus a les sis. Viatgi a tot Europa. Escric una pàgina a cada capital que travessi. Quan no em quedarà un sou, baixaré a Marsella i m'embarcaré en un vaixell cap a Alger.