VEF Blog

Els ànecs del Mekong 10

Un oficial de gendarmerie va tenir la gentilesa d'avisar-me a la caserna Dagobert.

—Sigueu coratjós, mon coronel...La vostra dona ha tingut un accident...

—És morta?

—Sí.

I em vaig posar les mans davant de la cara per no riure. Tot havia passat tal com ho esperava. Els frens l'havien abandonada passat el Racó.

L'enterrament tingué lloca la catedral. El coronel Mercier, el servei de Sanitat, els sogres i la tia Margarida de Banyuls van posar esqueles força emocionants a L'Indépendant. Em costava dissimular la meua alegria. Volia ballar cantant Your're sensational a la manera de Frank Sinatra. Em volia donar grans cops a les cuixes. Se m'esclaria el cel. Mai més no suportaria les seues humors. Mai més pus no suportaria el seu caràcter pitjor que el meu. No sentiria més la seu veu d'ànec gomorritzat, el seu accent de catalana renegada, valgui el pleonasme. No m'encaria més amb el seu sectarisme, la seua incultura pedant. La senyora se creia artista perquè no badallava als museus i havia pintat tres pots de iogurt que havia exposat en una metròpolis com Bages o Fontpedrosa, Fontpé que deia...La mateixa nit, vaig gitar als contenidors les seues obres i me vaig quinyolar espiant un film de cul. Visca la Pepa!

Per a celebrar la mort de la Maria, vaig decidir de passejar pel barri de la meua joventut on l'havia coneguda. Vaig arrambar l'auto davant de la part antiga de la Direcció General de l'Equipement. Quatre pisos, una torreta al damunt. Un casal tudorià, lleig com una fàbrica nacionalitzada. Aquest edifici mai no l'havia notat. Caminar és canviar d'època. Com si anéssis per una ciutat estrangera. Unes minyones surten de les illes degradades. Llevat d'elles, tot és lleig sota un sol malalt.

Me'n torni joventut endins pel carrer travesser de Pià. Hi ha tallers automòbils cada cinc metres com si cada gremi encara tingués un carrer propi. Recordi els carrers de la Seda, del Cotó, dels Fideus al vell Hanoi. El Hanoi dels Pavellons Negres i dels lletraferits que escrivien versos xinesos sota els mangos de la pagoda dels corbs. Els carrers s'emburgeseixen. Un padrí serra dins l'hort a costat d'un gabial sense ocells. Arribi davant del consultori d'un veterinari. Un jardí quinquagenari amb diables esculpits a cada ampit. Entri al carrer de la Poudrière. Les voreres són més netes, enquitranades de poc. Una placeta trista, enquistada dins del passat. La plaça Lamarck. Dos bancs, quatre arbres mutants. Res més. Ni una cabina de telèfon. Res. Un vell prova de passar entre els cotxes de la gasolinera. Li demani el camí. Em respon en francès repicat de França. La caserna de les CRS. Pensi en el pobre Georges Krakowiak, un gendarme que s'havia casat amb una rica catalana deshonrada. Cinc nins i un suïcidi. Ella no li corresponia pas. Es va matar com un veritable gendarme. Una bala en la templa.

Un vent calent bufava. Vaig passar per damunt d'un canal, un vell canalmb una aigua morbidosa. Al fons, els salamons d'un parc immens. Inaccessible, és clar. Fa una bona olor de pa. D'on salle? Del florista? De la botiga del verdulaire? Una bonica criada dóna un cop d'esponja als cubells de la Sonacotra. Una donassa horrible crida amb un accent del Pas-de-Calais.

—És boja! Ma mare és boja! S'acaba de passar a l'hospital!

Torni a passar per sobre d'un rierol. El mateix? He oblidat la hidrografia del meu barri. Horts ventosos, xiprers fraternals, manes de Mistral.

Ara, una gran plaça moderna amb un annex de l'ajuntament. Hauria pogut ser bonica, qui sap...El sol teixeix les seues lletànies lúgubres quan, de cop i volta, a mà dreta, un quadre màgic. Un camp de presseguers com abans. Les roselles boges cascadegen sota els arbres. Darrere, un col·legi. Una vessada de xiprers. Un pagès fa un foc i les espurnes semblen forjar el Canigó. Els llums atudats de l'estadi volen dir la seua, collar de pedres falses. Una llum al·lucinant em puja al cap. Giri l'esquena i, a l'entrada del carrer Braque, un gros pom malapte de canyes arramellades. Hi tornaré tres dies més tard i la llum haurà desaparegut...

continuarà...