VEF Blog

Els ànecs del Mekong 9

Dos dies després del retorn de la Maria, vaig comprendre que l'havia de deixar. Venia de passar tres setmanes de felicitat. Un mainatjó amb una bonica grua xinesa...Giravoltava l'estel; se'm va escapar i va caure en un estany...

Ja no suportava la Maria, la vulgaritat dels seus gustos, els seus planys, els seus sospirs. Mai no havia dit res d'intel·ligent. Calia divorciar.

Malgrat el meu domini del mode condicional i de les circumlocucions s'ho va agafar molt malament. Per primera vegada en desavuit anys va emplegar la bomba atòmica.

—Si mai me deixes, explicaré an a tothom com vas recuperar una part dels sous de la Banque de l'Algérie a Oran...

No vaig fer el cor fort. Vaig caure en el canapè, ferit. Pudia al mig d'una plaça major a Mèxic al repetell del sol. Els gossos de l'indret em venien a llepar les nafres...

Ella és l'obstacle, l'obstacle a la meua felicitat. Ella! Amb el seu cos fart de donassa desitjable. Els plecs de la seua carn em fan fàstic. Amb el seu ultimàtum de l'OAS ja no puc divorciar.

Tot és al seu nom! Matar-me? I ara? Sant Pau diuen que trobà la veritat camí de Damasc. Jo vaig copsar l'essència de les coses a dintre de la meua rentadora. Un dia, la vaig voler adobar. La meua por en manipular els fils em va fer capir que m'havia mentit a mi mateix. Mai no em donaré el benvolgut tret. Mai no em gitaré des de cap gratacel. I de tot això, la Maria en té la culpa. Cal que es mori! En plena salut. Les seues formes mai no han estat tan esponeroses. La carn blanquinosa d'ara té més poder que aqueixa color de préssec madur dels vint anys quan em vaig casar amb ella per inadvertència. Com matar-la? El verí? Massa llarg. Simular el crim d'un rodaire? Massa perillós!Podríem pujar a Montlluís i prendre malamentun viratge. Saltaria de l'auto al darrer moment. Massa arriscat. Si me'n sallia paralitzat a vida o tingués una cama trencada. Passarien mesos abans que descobrissin el meu cadàver. I si m'inspirava en el darrer episodi de Columbo que vam veure dissabte? Quin embolic! L'Anne no té la mànega tan ampla com jo...Sense despulla, cap homicidi. L'enterraria de nit en una vinya.Mes, si no és pas morta oficialment, adéu-siau diners!

Irem a nedar davant de Cotlliure i la negaré...I si adoptés un compromís. El cos amb el qual m'he sollat tantes vegades no se'l podria reconèixer. El cremaria amb gasolina. Gasolina? Això mateix. Tindrà un accident entre Perpinyà i Cotlliure demà passat quan irà a veure la tia Margarida de Banyuls. De nit serraré els frens un xic perquè no se n'adonin els cercamerdes de les assegurances. Les dones són tan imprudents al volant. Pobra Maria! Només li queda un cap de setmana de vida.

continuarà