VEF Blog

Els ànecs del Mekong 6

Al començament de la meua carrera i sobretot després de l'alçament dels generals el 1961, no em refiava del contingent. Mai no em feia amb els soldats. Amb els anys, he vingut més tolerant. De tant en tant m'he trobat amb dues o tres individualitats interessants. En Richard Bridon, el soldat que se'n va anar una tarda al cinema amb la clau de la biblioteca, és un monstre. Ens hem emborratxat, tres o quatre cops, al meu despatx. Les nostres ampolles comunes van suprimir les barreres del grau i de l'edat. Cuiner en un col·legi de Lió, el deler d'en Bridon és el dibuix. Fart de retratar comunions i mainatges, decanta cap al sadisme. Cal veure els seus ulls tan bon punt evoqui atrocitats. M'avança en les obsessions sexuals. Ho ha vist tot. Em va dibuixar de franc una auca pornogràfica amb la Lisa Lipps i la Wendy Whoppers.

Si gosava, demanaria a en Bridon que em posés en escena amb l'Anne. Confessi que l'apreciï. Pla sé que em mataria per jugar si les lleis ho permetessin. Als nou anys visità el zoo del Parc de la Tête d'Or amb els pares. Davant de la bassa dels cocodrils, demanà:

—Pare, què passaria si llencessin aquest nen dins de la bassa?

Les seues històries diverteixen molt el coronel Mercier que fa concursos de crueltat amb ell.

—Mon coronel —li va demanar ahir en Bridon— vós que vau fer l Indo i vau viatjar arreu del món, on vau menjar millor?

—Al vostre país: Lió.

—I més malament?

—A Anglaterra és clar! Llur menjussa és pitjor que l'alemanya...ja em compreneu...Però, voleu que us digui quin és el menjar més repugnant?

—Sí mon coronel!

—Us avisi que és fastigós! Arrimeu-vos a la taula...Doncs, un dia, en un petit restaurant de la Rue de l'amiral Dupré a Saigon davant de la mesquita...

—Que hi ha mesquites a Saigon?

—Malauradament...Hi vaig menjar collons de cérvol macerats i, a continuació, em van servir cervells de simi...

—Quin fàstic!

—Deixeu-me acabar! Doncs, la monina és viva...L'aferren i li posen al cap una mena de jou...Li serren el casquet i li mengen el cervell...Mentrestant, la pobra bestiassa pixa i caga...

Quin trobador aquest Mercier!