VEF Blog

Els ànecs del Mekong 5

Comprava tres roses al florista. Cada cop la inscripció Photographe m'engelosia. Pensar que un fotògraf havia viscut amb el meu angelet, l'havia pervertida i l'havia deixada. Cap de porc!

Malgrat la seua vida lliure, l'Anne era pregonament religiosa. Molt més que els seus pares, en tot cas. Jueuexs renegats d'Orà, els Bensoussan, segons llur filla, excel·lien en el materialisme. L'extensió de llur agència immobiliària a Port-vendres els preocupava més que llur estatut en l 'eternitat. Als setze anys, arran d'un viatge lingüístic a Nova York, l'Anna havia descobert el judaisme. D'un alt nivell intel·lectual, sembla. Lliçons sobre el pensament jueu, la influència de la càbala en Jorge Luis Borges.

L'Anne s'anava constituïnt una cultura. Cada nit, entre l'amor, li llegia poemes d'Ausiàs Marc que provava de traduir. Quantes vegades li vaig comentar el vers?

Jo tem la mort per no ser-vos absent.

Li parlava del Poema de la rosa als llavis. Escoltàvem vells discos, abraçats en el sofà. Em mofava d'ella. Feia millor l'amor que la cuina. Era deliciosa i l'estimava. Cardàvem a foc lent. Hel·lenitzàvem el nostre desig. Damunt seu, la guàrdia alta, li ficava la llengua en l'orella, mosqueter del pler. Apostrofàvem els déus. Bolcàvem en la cova abrusada i fresca que mai no havia franquejat ningú. Anava esquena avall, geògraf d'una altra edat. Cercava un galió al fons de la mar. Amb el meu ceptre, indicava el començament del ball. Anava i venia dintre seu, xinès en l'arrossar mil·lenari. Orquestrava l'orgia. Adàgio, pizzicato i després càrregues wagnerianes. Bim! Bam! Bum! Cada nit, la polca del diable, el vals del senyor!