Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Els ànecs del Mekong 3
—És que amb els japonesos la vam passar puta...És una bona escola, sabeu...Gràcies a Déu, sols me van capturar pel juliol del 45. Era a la ratlla de la Xina...Collons! Hagués sigut per l'abril, m'hagués mort, segur!...Fixeu-vos que fora teníem un grapat d'arròs com a ració per tot lo dia...I nos el calia apuntar nosaltres mateixos...I quines caminades! Quinze quilòmetres a l'alba, quinze a la nit...Els viets rai...Eren escolanets...
Dinem junts cada dia. Menja com un porc, però parla de Saigon, d'Algèria i de la seua dona, una japonesa que va conèixer a la facultat. En Mercier es volia perfeccionar en annamita per mor de recuperar l'estima dels seus superiors després de l'episodi dels retrats de Bona.
—Casadavall vos asseguri que no hi ha res com les orientals...Pots tornar a casa a qualsevol hora...Mes, no són pas com nosaltres...Tenen manies...L'altre dia vaig tornar a casa amb llagostes...Em creia que li faria goig...No en va voler menjar cap...Ni una! Ara, les llagostes m'han colonitzat la banyera, i m'haig de dutxar aquí a la caserna...Aquestes bestiotes tenen seny...Quan la Yoko fica la mà dins la banyera, acorren...Si sóc jo, bernique!
Sovint li he explicat les meues dificultats conjugals. Invariablement em surt amb això de ' Si érem a Indoxina, la podríeu matar...'
No sé pas com s'ho fan les altres parelles. La Maria i jo vivim com dos estrangers. Me'n torni de la caserna cap a les sis. La saludi. Què ha fet a la tarda? Què té apuntat pel sopar?
Al vàter doni una ullada al correu. M'aïlli després. Segons el meu humor, llegeixi Le Quotidien du médecin, la Revue historique des Armées, El Punt o el suplement cultura de l'Avui. Cada dia una pàgina de poesia. De tant en tant, miri d'avançar un xic el meu estudi sobre la gramàtica catalana referida especialment als parlars del Rosselló. Jo no sóc pas la Maria. No renegui els meus orígens...
continuarà