Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Nit a Perigús
foto Delcampe
He anat dues vegades a Perigús. Recordi una ciutat color de crema, amb una catedral vora un riu insignificant. Una ciutat tan trista com Lió sense Roine ni muntanya al voltant. La primera vegada que hi vaig passar, tenia vuit o nou anys. Tornàvem a Massy. Vam sopar a casa de l'oncle Llàtzer, el cunyat de la padrina. Veig una cuina gegant on el cosí David juga amb un ca negre. Vaig dormir a la la Coquilha a ca la tieta Josette. Vivia en un casal envoltat d'un jardí ple d'arbres. Hi vaig llegir, meravellat, Les set boles de cristall i El tresor de Rackham el Roig. Com m'agradaria sentir de nou aquells entusiasmes infantils!
Vaig tornar a Peirigús deu anys més tard. L'occità que s'hi parla, el llemosí tan celebrat pels poetes de la Renaixença que no l'havien oït mai, sembla més llunyà que l'italià. L'oncle Llàtzer, que rentava i planxava la roba dels occitans, havia conservat el català del 1945 preservat de tots els gal·licismes de la vida moderna. Acumulava els vells mots en la memòria com un col·lecionista els seus tresors amb l'embadaliment d'un mainatge que descobreix les aventures de Tintín.