VEF Blog

Una educació francesa, de Joan Daniel Bezsonoff ha estat guardonat amb la Lletra d’Or 2010, un premi que es concedeix cada any, des de 1956, al millor llibre publicat en llengua catalana durant l’any anterior, segons el criteri del jurat, independent de qualsevol grup editorial o institució. L'autor va escriure el llibre, publicat per L'Avenç, a partir d'uns textos que havia anat publicant a la revista amb els seus records personals, sobre la seva infància i la seva formació a l’escola de la República francesa.

El jurat del Premi Lletra d’Or 2010 destaca la triple qualitat d’aquesta obra: l’altitud literària, la vibrant força vital que traspassa i la singladura històrica que hi cristal·litza. Amb un excepcional ritme de la prosa i un estil net i ric, Una educació francesa fon en un mateix magma els avatars de l’autor i la història col·lectiva.

 El guardó és una lletra phi (Φ) d’or, símbol clàssic de l’equilibri, dissenyada pel joier Manel Capdevila, nét de l’impulsor inicial del Premi.
Aquest premi va néixer per decisió d'un grup de nou amics amants de la literatura, els quals es van constituir en jurat i van establir les bases de concessió del guardó. Els membres del jurat inicial van ser Enric Badosa, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Castellet, Antoni Comas, Fèlix Cucurull, Gonçal Lloveras, Joan Teixidor, Frederic-Pau Verrié i Antoni Vilanova, amb la col·laboració i el mecenatge del joier Manuel Capdevila.
El Premi compta amb la particularitat que quan compleixen 50 anys, els membres del jurat passen el relleu a un altre jurat, més jove, que s’hi incorpora.
Entre els autors premiats en edicions anteriors destaquen els noms de Salvador Espriu (Final del laberint, 1956), Josep Pla (Barcelona, 1957), J.V. Foix, (Onze Nadals i un cap d’any, 1961), Pere Quart (Vacances pagades, 1962), Joan Fuster (Nosaltres els valencians, 1963), Gabriel Ferrater (Teoria dels cossos, 1967), Joan Vinyoli (I encara les paraules, 1974), Vicent Andrés Estellés (Les pedres de l’àmfora, 1975), Mercè Rodoreda (Mirall trencat, 1976), Pere Calders, (Invasió subtil i altres contes, 1979), Xavier Benguerel (Apassionata, 1984), Blai Bonet (El jove, 1988), J.M. Castellet (Els escenaris de la memòria, 1989), Terenci Moix, (El sexe dels àngels, 1993), Quim Monzó (Vuitanta-sis contes, 2000), Baltasar Porcel (L’emperador o l’ull del vent, 2002), Lluïsa Cunillé (Après moi, le déluge, 2008) i Julià Guillamon (El dia revolt, 2009).