Sabotatge cultural i desinformació a la Catalunya del Nord Joan-Pere Pujol França és un estat jacobí comunitariste. Per jacobinisme, entenem una democràcia anul·lada pel centralisme, per comunitarisme, una societat pretesament igualitària al servei de l'únic comunitarisme francès. Analitzarem aquí la manera com els mitjans de comunicació nord-catalans vinculats a l'administració aprehenen la realitat de la comunitat catalana i els procediments que utilitzen (de vegades fins i tot sense tenir-ne consciència) per desinformar el públic a propòsit d'això. Sembla molt difícil comprendre les motivacions profundes de molts responsables administratius o polítics enfront de la comunitat catalana de l'estat francès. Es tracta de provocació? Bestiesa congènita o maquiavel·lisme? Com decidir? Sens dubte una barreja dels tres. * * * Malgrat afirmacions sensationalistes («català, llengua oficial»), poques iniciatives administratives van realment en el sentit de la promoció de la llengua i de la cultura catalanes. El poc qui és fet és sistemàticament sabotejat com ho comprovarem. S'observarà que la desnaturalització del llenguatge no data de l'època d’en George Orwell i de la seva famosa novel·la 1984 (en la qual descrivia amb precisió els principis de la «novllengua»). En efecte, un segle i mig abans, el 1797, Jean-François La Harpe explicava a la seva obra Du fanatisme dans la langue révolutionnaire, com la Revolució Francesa havia instaurat una verdadera «teoria de la mentida», invertint literalment el sentit de les paraules. Des de fa molt de temps, els francesos han passat mestre en l'art de desnaturalitzar el sentit de les paraules. Sembla així evident en el seu esperit que l'estat, és la nació, la república, la democràcia i la nacionalitat, la ciutadania i inversament. Així, en els mitjans de comunicació la paraula «català» no designa un membre d'una comunitat nacional i els seus caràcters específics. No, es tracta d'un habitant del departament francès dels Pirineus Orientals. A conseqüència de què, els altres catalans es faran «sud-catalans» (el que es pot admetre) o espanyols. Una de les característiques d'aquests catalans seria que tots passarien el seu cap de setmana a sostenir l'equip de rugbi de la USAP. La idea que alguns d'ells tindrien altres activitats, la literatura o la filosofia catalanes per exemple, no sembla fregar-los l'esperit. * * * Heus aquí algunes observacions en relació amb la premsa escrita editades per les diverses administracions en relació amb la comunitat nord-catalana. Per regla general, els pocs articles publicats en català són traduïts al francès (mentre que els articles francesos ells no són traduïts al català!). De vegades, el text català és imprès en cursiva, mentre que la versió francesa sempre és proposada en lletres normals. Els texts en cursiva són més difícils de desxifrar. Recordem igualment que es tracta de caràcters d'impremta inclinats cap a la dreta. Una escriptura a genoll per a un poble oprimit! Antany el Consell Regional del Llenguadoc Rosselló editava una revista trimestral en occità i en català ben interessant titulada Trobadors. Seguidament a la victòria del famós Georges Frêche i de la seva llista d'unió de l'esquerra a l'elecció regional de març del 2004, aquella revista va ser suprimida. El fet del príncep... La revista del Consell Regional, Vivre en Languedoc-Roussillon, és distribuïda gratuïtament a tota la regió. Proposa dues pàgines en llengües regionals. L'una en occità, l'altre en català. Els articles són sempre bilingües, el que redueix de meitat l’espai atorgat. Molts articles es refereixen a temes folklòrics, el que apareix a l'evidència com una manera de marginar les cultures de la regió. La Diputació Provincial des Pirineus Orientals edita un mensual titulat L'accent catalan. És precisat «l'Accent Català de la República Francesa». A ella sola, la tria del títol és ben reveladora del poc de consideració dels dirigents departamentals per a la comunitat catalana. L'accent, és el que queda quan s'ha destruït tot! L'accent, és la ridiculesa del provincià enlluernada per les esplendors franceses! L'accent catalan proposa una o dues pàgines titulades «catalá», mal ortografiat. I l'error és reproduït numero després de numero, els editors de la revista negant-se aparentment a admetre que el diagrama «á» no existeix de manera normal en la nostra llengua! En el seu número 60 (març i abril del 2010), L'accent catalan, ens informa de la publicació d'una traducció francesa del conte català Patufet, personatge rebatejat «Patouffèt» (?). «Per a tota la família... catalana o no!» està precisat. Big Brother no és, en efecte, mai lluny. Un es pregunta d'altra banda qui podria tenir la idea monstruosa de fer llegir al seu nen un text en català! * * * France Bleu Roussillon és la principal ràdio local de la Catalunya del Nord. Aquesta estació de «servei públic» (entengui servei d'estat), no reserva més que un espai molt marginal a la llengua i a la cultura catalanes. Encara cal entendre-nos sobre el sentit de la paraula «cultura». L'estació proposa, en efecte, una visió extremadament reductora de la cultura catalana. Aquesta és considerada com essencialment popular (i no sàvia). L'estació no proposa informacions o anàlisis serioses, de manera única de les coses agradables, de la franca broma! La llengua (rarament) utilitzada és dialectal i residual. Quan s'escolta France Bleu Roussillon, un es dóna compte que no s'ha evolucionat molt des de l'època d'Un Tal i de les seves catalanades. En un estudi consagrat a les ràdios implantades en una regió on existeix una llengua romança (cors, català, occità), l'antena és completament bilingüe en aquest cas. No és el cas a casa nostra ja que l'autor de la report precisa «en una mesura menor al Rosselló». Caldria explicar-nos, les raons d'aquest tractament discriminatori entre les minories discriminades. Heus aquí una frase sentida sobre aquesta estació el 2 de maig del 2010, ben reveladora de la mentalitat denegatòria i reduccionista dels seus animadors: «El Rosselló és un terrer»! Només això? No ens parem sobre la qualitat general dels programes de France Bleu Roussillon, que és ja a cent braces sota tot nivell mesurable. La imatge caricaturesca de la nostra comunitat és estúpida i risible. No falla més que els riures gravats. Qualsevol cosa! deliri... Es compren la ironia mordaç de la (difunta) revista satírica El Fiçó a propòsit d'aquesta estació. France Bleu Roussillon ha patrocinat la publicació dels dos volums del Petit dico d'Aquí d’en Gérard Jacquet, un animador sobre l'estació des del 1986. Aquestes obres han estat best sellers. El primer volum s'ha venut a 10 000 exemplars. Reprenen rúbriques radiofòniques difoses sobre France Bleu Roussillon. Jacquet no és un lingüista, sinó un animador públic. Explica girs dialectals presents en el patuès regional francès. Alguns afirmen que aquestes publicacions podrien donar als seus lectors les ganes d'assabentar-se del català. Res no és menys cert. * * * Com tots els telespectadors, els nord-catalans són sotmesos al cànon de la televisió francesa. Ara bé, gairebé la totalitat d'aquesta taxa és utilitzada que per la cultura francesa. Cal saber que les rares vegades on la televisió francesa entrevista un sud-català, es fa pressió sobre ell perquè s'expressi en castellà al motiu que no disposaria de traductor mentre que el català és ensenyat a diverses universitats franceses! Guardem el record d'una seqüència del diari televisat d'Antenne 2, realitzada a Figueres. Totes les persones que intervenien en aquest reportatge s'expressaven en castellà. Tothom sap en efecte que ningú no parla català en aquesta ciutat! La cadena France Région 3 es presenta oficialment com la cadena de les regions, però no deixa més que una part insignificant a les llengües i a les cultures minoritàries. Al nostre coneixement, l'única vegada en què aquesta cadena ha difós un espectacle occità filmat i retransmès a tota Europa, van ser al començament dels anys 80. Es tractava de la comèdia musical de Marcel Amont, L'Hesta. Aquesta iniciativa mai no ha tingut continuació. En l'esperit dels dirigents francesos, la regió ha de continuar sent un verdader calabós. No és qüestió només la seva cultura i la informació en relació amb aquesta entitat sigui portada al coneixement públic. L'única cultura que té mirades planetàries no pot ser que la francesa! En total, les llengües catalana i occitana s'han beneficiat de 30 hores (el 2005) i 32 hores (el 2006). Cal precisar que la part del català no representa més que una part mínima d'aquest total. France Région 3 emet cada diumenge al matí al Llenguadoc Rosselló una emissió de 30 minuts en una de les dues llengües regionals. Aquestes llengües són principalment utilitzades a la revista cultural Viure al païs segons la proporció de tres emissions en occità per una en català. Viure al païs és suprimit a vegades per diversos motius, el Torn de França per exemple. Perpignan TV és un canal local difós pel cable, rebut per 6 000 telespectadors amb un programa d'entrevistes en català. No tenint personalment accés a aquesta cadena, no en podem parlar. El diari d'informació regional del Llenguadoc Rosselló és difós a 19 h 00. Concerneix en prioritat Montpeller i l'Erau. Les informacions relatives als departaments de l'Aude, de la Losera o dels Pirineus Orientals són més rars. France Région 3 disposa d'un equip de rodatge i d'un estudi de televisió a Perpinyà. Aquell centre produeix un butlletí d'informació de 7 minuts dit «edició local», mentre que de fet, concerneix el conjunt del departament. Aquesta tria no és innocent. Revela la poca consideració de l'administració per a la nostra regió nord-catalana. D'altra banda, el fet que la menció «País Català», al singular, hi sigui clarament indicada en incrustació és igualment revelador. Aquesta fórmula és relativament recent. Sembla haver estat calcada sobre aquella de «País Basc» terme designant Euskadi Nord. En francès, com en català, la paraula «país» pot designar territoris de dimensions molt diverses. Allò va del territori d'una nació al d'una localitat... en aquest cas, designa una petita comarca. Es tracta d'obstaculitzar la carretera als Països Catalans, al plural, fórmula diabòlica subversiva de manera eminent. En efecte, l'expressió «Països Catalans» designa el concepte d'una sola nació que inclouria tots els territoris on es parla la llengua catalana. Finalment, s'observarà que la fórmula «País Català», al singular, és alhora inclusiva i exclusiva. Lliga implícitament els nord-catalans a la gran nació (francesa). Significa també que els catalans, són únicament els catalans de l'Estat francès, els altres sent andorrans o espanyols... Aquests aclariments lingüístics revelen sols la profunda perversitat del sistema jacobí! El centre perpinyanès de FR 3 proposa un resum setmanal de l'actualitat en català els dissabtes a 19 h 15. Aquesta emissió dura només 7 minuts i les seqüències són sistemàticament subtitulades en francès. El contingut de les emissions realitzades per FR 3 Perpinyà és perfectament revelador de la situació política i social de la regió. Tothom pot comprovar que la majoria dels responsables administratius del departament no són catalans. Els catalans són aïllats en un paper d'explotadors agrícoles o de seguidors de la USAP. Les intervencions dels sud-catalans mai no són subtitulades, però són cobertes per la veu d'un periodista que proposa una traducció de les seves paraules. Ens recordem en particular de la intervenció d'un ecologista. Les seves primeres paraules eren audibles. Deia «A l'estat espanyol...»”. El periodista va traduir per «En Espagne...». Finalment, s'observarà un desconeixement total de l'ortografia i de la pronunciació de les paraules catalanes sobre FR3 Perpinyà. Tenim dret periòdicament a l’editorial del «Trabucère», a «Figueras», «Rosas» i «Sabadel». Les ortografies arriscades com «San» Jordi (sense t), majúscules no accentuades com «EDICIO» o «PAIS CATALA» pul·lulen. Fins i tot els noms de municipis en francès són mal escrits: «Toreilles» en lloc de «Torreilles»! Aquests errors són comesos per periodistes professionals instal·lats a la regió des de molts anys. Com es pot acceptar que no facin cap esforç per escriure i pronunciar correctament algunes desenes de paraules en català? Quin menyspreu pels autòctons! Heus aquí on n'hem arribat! Com hem caigut tan baix? Tenim tots la nostra part de responsabilitat en aquesta situació. Acabem doncs de sostenir els simis ensinistrats del jacobinisme o de considerar a com «catalans d'adopció» aquells «rastacueros» de pas a casa nostra! Sant Genís de Fontanes, el 10 de maig del 2010 |