VEF Blog

una nova ressenya

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166088

Enric Balaguer

Perpinyà 1970

Joan Daniel Bezsonoff, amb Un país de butxaca, continua la seua autobiografia que va encetar amb Una educació francesa. Ara se centra a repassar la seua connexió catalana (que va ser a través dels iaios, bàsicament) i la descoberta de la catalanitat, amb etapes i episodis que relata minuciosament. Els capítols combinen impressions del passat amb reflexions del present, que situen i ponderen les experiències. I sempre hi trobem la frase irònica, la nota de color alegre, l'observació enginyosa que demostra com és possible combinar la realitat, per més seriosa que siga, amb l'humor. La vida? quin gran camí de despropòsits, sorpreses i somriures --podria dir Bezsonoff parodiant un gran poeta.
       A  Un país de butxaca l'autor ens parla de la seua infantesa a Nils, a casa dels avis. De la vida en el poble, la d'abans i la d'ara: de la temporada de la verema, de les festes, de la vida quotidiana... Bezsonoff ens fa, també, el retrat d'una gran quantitat de persones interessants (i algunes ben divertides i exòtiques) que ha conegut. 
      Hi trobem, així mateix, alguns capítols sobre el seu aprenentatge literari: comentaris sobre els seus autors predilectes i algunes de les seues experiències  reveladores, sempre o quasi sempre lligades a la seua aventura vital. I tot en una escriptura expeditiva, a mossos irònics, a mossos lúcida, a mossos sentimental i sempre divertida