VEF Blog

SUPLEMENT DE CULTURA DEL DIARI DE BALEARS / NÚMERO 453 / 17 D’ABRIL DEL 2010

És una guia sentimental de la Catalunya Nord. He volgut explicar als lectors dels altres països catalans com és la nostra realitat, i donar una descripció fidel de la part continental del Regne de Mallorca. He volgut explicar la nostra catalanitat mostrant

una imatge de la realitat tal com és, no tal com voldria que fos.

Sense mentides falsament reconfortants, voleu dir?

Sí.No hi ha res pitjor que els optimistes professionals, els que et fan creure que tot va bé, que el català gaudeix d’una bona salut...Mentides!

Creieu que, en aquest país, n’hi ha molts, d’optimistes professionals?

Sí. Gent que, per conservar la feina, han de fer creure als altres que les coses van bé. Si ho diuen, no és perquè ells ho creguin, sinó

perquè han de sobreviure. La qüestió és trobar sempre algun pretext per persuadir la gent que tots els nostres problemes un dia

segons Carod-Rovira se celebrarà el 2014...També. La qüestió és ser optimistes. De totes maneres, el pessimisme estèril no serveix de res, tampoc.

Heu de fer esforços per no caure en el catastrofisme?

Sí. Perquè jo sóc molt negatiu i melangiós. Deu ser la meva herència russa. Crec que he fet un llibre molt melangiós.

Un dia passejava per París i vaig veure una botiga de joguets que es deia Le pays de poche, i vaig pensar que era un títol magnífic. Només vaig canviar l’article: Un país debutxaca. I és ben bé això: la Catalunya Nord, el Rosselló, és molt petit, la meitat de Mallorca. Travessar-lo costa tant com anar de Palma a Inca.

Sí. Si els meus pares no s’haguessin divorciat, jo no hauria passat temporades tan llargues a casa els avis, al Rosselló, i per tant no hauria après el català. Jo he après català sentint els avis, a la cuina, entre les cassoles i els plats.

Ideològicament, com heu evolucionat durant els últims 25 anys?

El catalanisme m’ha salvat demolts perills. Jo sóc molt conservadori, com deia un besavi meu,crec que “cal deixar les coses com

les hem trobat”. No m’agrada gens el desordre. Ara, tinc el virus del catalanisme: delejo –no puc fer-hi res– una Catalunya rica i plena. I,és clar, això és contradictori amb la idea de deixar les coses com les hem trobat.

Seguiu l’actualitat política de Catalunya, la de Mallorca?

Una mica. Jo, però, visc molt més lluny de Catalunya del que hi pugui viure un mallorquí.Mallorca és una illa, però la Catalunya

Nord és una illa mental, que és molt pitjor.

La situació del català és cada cop més precària a la Catalunya Nord, no és cert?

Sí. Cada vegada hi ha menys gent que parli l’idioma. Jo mateix, per exemple, el parlo molt poc. Dues o tres vegades a la setmana, com a molt. Fixa’t que quan vinc aquí em costa posar-me a parlar-lo. La meva vida de cada dia és en francès. Ja ho he dit altres vegades, però m’agrada repetir-ho: “Sóc francès, peròm’estic curant”.

La curació mai no serà completa, però.

Mai! El pitjor de la nostra situació és el francès que jo porto dintre i l’espanyol que tu portes dintre, que hi són i sempre, tard o d’hora, acaben sortint.

Una de les reflexions més interessants és la que feu sobreTV3.Dieu que un català del Rosselló difícilment pot sentir que TV3 és

la seva.

És clar! Per a mi, amb tots els respectes per la bona feina que ha fet, TV3 és una televisió espanyola en llengua catalana. A la Catalunya Nord, qui és Manuel Fraga, qui és  Marta Sánchez?No sabem qui són. És que no som espanyols, collons!

La gent de la Catalunya Nord sap vagament on és Sevilla, sí; però, on són Badajoz i Albacete? Jo no ho

sé. Per què TV3 en parla, doncs?

« No m’agrada gens el desordre.

Ara, tinc el virus del catalanisme:

delejo –no puc fer-hi res– una Catalunya