VEF Blog

Robert Avril

Article publicat a la revista El Temps, 6/04/2010 número 163,  pàg.18

Avui he estat molt trist. S'ha mort en Robert. Robert Avril era un gran patriota, un servidor de la nació i de la cultura catalanes.

Aquest perpinyanès de soca-rel, nat el 1949, va viure tota la seua infantesa al barri del Pont Roig. Al començament dels anys 1970, es va implicar en la defensa de la nostra identitat. Cofundador de la Llibreria Catalana, president d'ERC a Catalunya Nord durant uns quants anys, va crear amb la Maria Angels Falquès —la seua companya— les edicions Llibres del Trabucaire que van constituir una plataforma per als joves escriptors catalans i occitans, un portaavions nostrat en l'oceà francès.

Recordi el seu somriure d'home enamorat de la vida, de la gent i dels llibres. Recordi aquell vespre del desembre de 1996 quan me va donar al seu consultori de dentista uns exemplars de Les rambles de Saigon, la meua primera novel·la. El feia tornar boig amb les meues exigències de maniàtic quan vam treballar junts per a editar Les lletres d'amor no serveixen de res. Fins i tot, va inscriure al plànol d'Orà el 1961 la Rue Schneider on vivia el meu narrador. Pencava nit i dia esmenant galerades, afegint fotos, millorant dibuixos, trucant als millors escriptors occitans publicats al Trabucaire com Robert Lafont i Max Roqueta per a demanar-los precisions sobre el matís d'algun mot.

Recordi la seua rialla una tarda que pujàvem a Montpeller quan el professor Botet ens explicava que la libido s'atudava i desapareixia passat la quarantena...En Robert me va mirar, incrèdul, amb un somriure. El somriure d'un infant que estima la vida malgrat tots els amics perduts.