VEF Blog

Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
 
posté le 07-04-2010 à 08:31:52

Llegir en cas d'incendi

foto Delcampe, Perpinyà 1966

'Un país de butxaca', Joan Daniel Bezsonoff

on


Un país de butxaca, publicat per Empúries, narra la conversió al catalanisme del seu autor, Joan Daniel Bezsonoff i Montalat. Nascut a Perpinyà, descriu com a partir de mitjans dels anys vuitanta, amb vint-i-pocs anys, decideix tornar a la llengua dels seus avis, el català, una llengua que dominava perfectament a nivell oral però en la qual no sabia escriure. L’autor explica com, gràcies al mètode "El catalán sin esfuerzo", va descobrir que al nabut s’escriu el nebot i las bremas les veremes.

“Sense els meus avis no sabria català”, explica Joan Daniel, quan recorda els estius que passava amb els seus avis materns a Nils, un poble de l’interior del Rosselló, i descriu com s’ha passat d’un temps en què tothom parlava català a la situació actual en què “la llengua de Ramon Muntaner s’ha evaporat com la boira d’un matí d’estiu”. Després de la segona guerra Mundial, explica Beszonoff, es va començar a percebre el català com un element que dificultava la promoció social en un moment en què també l’església nord-catalana, que fins aleshores havia protegit la llengua, va acabar “fabricant francesets” a les seves escoles. “Quan jo era petit –recorda l’autor– el padrí me parlava en francès i d’esma passava al català. Mon pare el renyava, no volia que el seu fill fos un peuterrós com el sogre.”

L’autor també repassa les difícils relacions dels nord-catalans amb els veïns del sud i la situació de la llengua arreu de tots els països catalans i narra la seva descoberta, als anys setanta, d’una Barcelona on “a tot arreu la gent parlava el castellà d’Andalusia” o d’una Girona en què un quiosquer li va preguntar si Bearn, de Llorenç Villalonga, era un joc de taula. Finalment, després de ser a Prada a l’estiu del 1985, l’autor completa el vpren la decisió d’escriure en català.

A part d’un excel·lent i entretingut assaig sobre la situació de la llengua catalana durant el segle XX i XXI, el llibre és un homenatge de l’autor al seu avi. L’autor fa gala d’una prosa amena i d’un gran sentit de l’humor per descriure la situació sociolingüística del seu petit país a mig camí entre Espanya i França.
Marta Planes