Un país de butxaca, publicat per Empúries, narra la conversió al catalanisme del seu autor, Joan Daniel Bezsonoff i Montalat. Nascut a Perpinyà, descriu com a partir de mitjans dels anys vuitanta, amb vint-i-pocs anys, decideix tornar a la llengua dels seus avis, el català, una llengua que dominava perfectament a nivell oral però en la qual no sabia escriure. L’autor explica com, gràcies al mètode "El catalán sin esfuerzo", va descobrir que al nabut s’escriu el nebot i las bremas les veremes.
“Sense els meus avis no sabria català”, explica Joan Daniel, quan recorda els estius que passava amb els seus avis materns a Nils, un poble de l’interior del Rosselló, i descriu com s’ha passat d’un temps en què tothom parlava català a la situació actual en què “la llengua de Ramon Muntaner s’ha evaporat com la boira d’un matí d’estiu”. Després de la segona guerra Mundial, explica Beszonoff, es va començar a percebre el català com un element que dificultava la promoció social en un moment en què també l’església nord-catalana, que fins aleshores havia protegit la llengua, va acabar “fabricant francesets” a les seves escoles. “Quan jo era petit –recorda l’autor– el padrí me parlava en francès i d’esma passava al català. Mon pare el renyava, no volia que el seu fill fos un peuterrós com el sogre.”
L’autor també repassa les difícils relacions dels nord-catalans amb els veïns del sud i la situació de la llengua arreu de tots els països catalans i narra la seva descoberta, als anys setanta, d’una Barcelona on “a tot arreu la gent parlava el castellà d’Andalusia” o d’una Girona en què un quiosquer li va preguntar si Bearn, de Llorenç Villalonga, era un joc de taula. Finalment, després de ser a Prada a l’estiu del 1985, l’autor completa el vpren la decisió d’escriure en català.
A part d’un excel·lent i entretingut assaig sobre la situació de la llengua catalana durant el segle XX i XXI, el llibre és un homenatge de l’autor al seu avi. L’autor fa gala d’una prosa amena i d’un gran sentit de l’humor per descriure la situació sociolingüística del seu petit país a mig camí entre Espanya i França.
Marta Planes