El nostre és, efectivament, un país de butxaca. De butxaca i de butxaques. El preu imposat per ser català és massa alt com per eludir la necessària negociació. Tarradelles va passar fent-se el despitat. I l'actual futur passat inexistent Estatut ens acosta a l'únic independentisme viable: l'econòmic. Ens hi acosta però no hi fa parada.
En Joan Daniel farà escola. Aquí. Perque allà és un estranger. Un estranger adoptat. Aquí, un especímen exòtic que ens cau simpàtic. Mira que en som d'idiotes els catalans. I mira que en son d'idiotes els francesos. Els francesos tenen aquestes coses. No accepten, així com així, a la gent que se sent diferent. I els catalans fem fora als que se saben diferents
Com nosaltres a Espanya, oi?
Llegiu Un pais de butxaca. Llegiu Bezsonoff. No us farà cap mal, espero...
Commentaires
Moltes gràcies JD per la reproducció del text. Moltes. Perque va ser un text fet des de l'admiració absoluta.
Ahir els de La Vanguardia em preguntaven quin llibre recomano per Sant Jordi: "Sense cap mena de dubte: "Un país de butxaca". Ens veiem a Girona el 23!
Salut!