VEF Blog

Jo era un bon llibre

Article publicat a El Periódico de Catalunya, 31/03/2010   pàg.64

 LES DESVENTURES D’UN LLIBRE VAGABUND / LAS AVENTURAS DE UN LIBRO VAGABUNDO
Paul Desalmand. Trad: Jordi Rourera Peret / Palmira Feixas. Empúries / Destino. 140 / 190 p. 16 € 

Paul Desalmand presenta un deliciós relat ple de complicitats amb els clàssics de la literatura francesa

Amb un humor fresc i gens agressiu Paul Desalmand passeja pel món de la bibliofília a ‘Les desventures d’un llibre vagabund’, una novel·la on el narrador és el mateix llibre que explica la seva història. Aquesta encantadora faula, plena de cites clandestines de les lletres franceses, obre la porta a un món paral·lel on un exemplar de ‘La nàusea’ conversa amb un altre de ‘La cartoixa de Parma’.

No sé si vostès coneixen J’étais une bonne chanson, una peça d’Henri Salvador on el gran crooner francès canta la mateixa cançó amb un estil diferent. Imita els cantants de la belle époque, Louis Amstrong, i els rockers abans d’acabar a la manera d’Henri Salvador. Les desventures d’un llibre vagabund, de Paul Desalmand (Arenthon, Francia, 1937), es presenta com un relat molt estrany on el narrador és el mateix llibre que ens explica la seva pròpia història. «Vaig néixer el 17 de juny de 1983, a les 16.37, sortit de la impremta de La Manutention a Mayenne. Format 16,5 cm x 12,5 cm. Pes: 230 grams».
Aquesta història tractada per un destraler hauria pogut avorrir el lector. No crec que el públic hispà reconegui totes les al·lusions humorístiques a la literatura francesa, però s’ho passarà bé amb un humor fresc mai agressiu. «També hi havia els que volien Madame de Bovary, atribuint-li aquella aristocràcia que la va matar de no tenir-la. O fins i tot un Madame Bovary de Balzac».

PASSADISSOS SECRETS / Ens passegem a través del món de la bibliofília amb una galeria de personatges curiosos, com el llibreter de Tulla –obert cada dia–, el metge iranià migpartit entre l’humanisme occidental i l’absolutisme islamista, el venedor de llibres rars malalt de gravetat. Aquesta autobiografia fictícia ens serveix de guia per tots els passadissos secrets, tots els túnels d’aquest món fascinador. No ens dissimula res de les pràctiques mercantils dels editors que no fan filantropia sinó negoci. «En realitat, trinxar cada any més de cent milions de llibres dels cinc-cents milions que se n’imprimeixen, és a dir, més d’una cinquena part de la població, no és gaire gloriós».
El llibre de Paul Desalmand m’apareix com una delícia plena de picades d’ullet, de cites clandestines dels clàssics de la literatura francesa que els connaisseurs apreciaran. «Això era a Métagna, raval de Pézenas, al magatzem d’un imbècil», recorda la primera frase de Salambó de Flaubert: «Sucedía en Megara, arrabal de Cartago, en los jardines de
Amílcar».
Fins i tot, l’autor adapta unes expressions famoses del general De Gaulle que parlava de l’«Orient compliqué». «Unes setmanes més tard, em trobava a l’avió cap a París, i deixava amb sentiments complicats aquest Orient d’idees –de
vegades– simples».
Un cop admès el postulat del llibre narrador, entrem en un món paral·lel on els llibres conversen. Un exemplar de La nàusea, de Jean-Paul Sartre, consola La cartoixa de Parma, de Stendhal, en un capítol al·lucinant, delirant, digne de la persecució dels cecs per les clavegueres de Buenos Aires a Sobre héroes y tumbas, d’Ernesto Sábato.
Aquesta faula encantadora, en el fons, sona com una declaració a la llengua i a la literatura franceses. L’autor fa servir totes les games de la llengua francesa, de l’argot més contemporani a la llengua més clàssica. Fins i tot, escriu el mot belga (i suís) «septante» en lloc de soixante-dix. Els mèrits del traductor Jordi Rourera Peret s’han d’assenyalar perquè la seva versió catalana reprodueix les sabors de l’original amb elegància i fidelitat.
Malgrat l’era d’internet, les imatges de l’altra punta del món disponibles en un segon, aquest llibre prova que a desgrat dels avenços de la tècnica, la lectura sempre constituirà l’aventura més gran. Mentre els homes tinguin com els infants el gust dels relats meravellosos, sempre hi haurà lectors.