VEF Blog

Al caliu de la neu

Xavier Moret, El Periódico de Catalunya, 13/03/2010

foto de Marcel Amidieu

Al petit poble on visc, la nevada ens va regalar dos pams de neu, 24 hores sense electricitat i una sensació d’aïllament, de desconnexió del món, que feia molt temps que no sentia. Durant unes hores, la neu va esborrar literalment la carretera, va cancel·lar tots els avanços tecnològics i ens va fer retrocedir a un passat en què les famílies es reunien al caliu de la llar de foc, amb la companyia d’un llibre, d’una ràdio de piles o d’una conversa pausada.
La nevada ha posat al descobert una mala planificació, el patiment dels bloquejats a la carretera i la poca cintura d’alguns polítics, però també ens ha portat un bellíssim paisatge nòrdic, unes dosis d’humor sobre la candidatura olímpica Barcelona 2022, viure durant unes hores al ritme de la llum solar, el plaer de redescobrir el silenci, la lectura al costat del foc i la satisfacció de comprovar que és possible viure sense televisió, sense ordinador, sense internet i fins i tot sense telèfon... sempre que el parèntesi no s’allargui gaire.
Al costat del foc em vaig llegir d’una tirada Un país de butxaca, un llibre en què Joan-Daniel Bezsonoff parla dels seus avis, de com era la vida del camp i del català que s’ha anat perdent al Rosselló. Mentre el llegia, vaig recordar Fulls de contacte, un llibre de memòries de Xavier Miserachs que també és cosa del passat, començant per un títol que, en temps de fotografia digital, molts joves no entendran. Miserachs hi explica que un dia que es van quedar sense llum, una pija va deixar anar entre rialles: «¡És com si fóssim pobres!».
El comentari retrata una pija que només coneixia la pobresa d’haver-ne sentit parlar, però s’ha d’admetre que l’absència d’electricitat ens treu de la monotonia i ens trasllada a un altre món, «el món d’ahir», que diria Stefan Zweig. Un món en què el foc i un bon llibre poden ser la millor companyia, un món com el que descriu Bezsonoff a Un país de butxaca.