VEF Blog

Entrevista a l'Avui 1 /03/2010

Ada Castells 

Bezsonoff (Perpinyà, 1963) fa un pas més en el seu particular exercici introspectiu per portar-nos fins al moll de l'os de la seva identitat catalana amb Un país de butxaca (Empúries).

El crac de les frases defineix les seves intencions amb sorna: "La meva voluntat era fer una guia sentimental de la Catalunya Nord. Durant 25 anys he escrit novel·les i a la gent tant li feia. Ara que explico la meva vida, tothom encantat. Les xafarderies agraden als lectors". Sobretot si estan escrites amb el pols de Bezsonoff, un enamorat de la llengua que aquí confessa que ha fet "arqueologia lingüística", perquè ha furgat més que mai en el català perdut dels seus avantpassats. "El llibre és un monument al català del Rosselló per donar-li una dignitat literària. Volia ressuscitar els mots dels meus avis, que la llengua dels avis fos la llengua dels llavis".

En aquest exercici de "rehabilitació", l'escriptor diu que ha "invocat els fantasmes perquè totes les ombres es posin a ballar". I bé que han ballat, amb la "petita música del Rosselló que també s'ha de sentir en el concert". És una música melangiosa, però també alegre: "He mirat de ser divertit perquè no serveix de res lamentar-se. Cal donar al Rosselló les ganes de perfeccionar-se en català i mantenir el caliu. Si no proposem qualitat, ja podem beure oli".

Un oli que, en bona mesura, ja hem begut. La realitat de què parla Bezsonoff és la d'un poble, Nils, on fa quaranta anys tothom parlava català i ara costa trobar qui el mantingui. Dels 200.000 habitants que té el seu "país de butxaca", només 40.000 parlen en català, i encara afegeix: "Enterrem molt i bategem poc".

De tota manera, el llibre no és un testimoni sociolingüístic, sinó una obra de creació, i ell s'ho pren prou bé: "Per a una persona és un drama, però per a un escriptor és una ganga. Assistir a la fi d'un món i descriure la posta de sol d'una llengua és extraordinari". Bezsonoff s'adona que el seu privilegi està reservat a ben pocs: "Jo sóc actualment l'escriptor més jove del Rosselló perquè vaig néixer al setembre i el Joan-Lluís Lluís al juny. Actualment no hi ha relleu generacional i això és tràgic".

Explicant la història de la seva gent, l'escriptor ha explicat la història del país i té molt clar per què ho ha fet: "Una llengua pot desaparèixer en tres generacions i el que ha passat a casa nostra pot passar aquí, si badeu". Caldrà anar amb compte