VEF Blog

Aquestes és unes de les moltes anècdotes i vivències d'infantesa que l'escriptor rossellonès Joan Daniel Bezsonoff recull en el seu últim llibre, Un país de butxaca. Després d'explicar els seus orígens russos per part de pare i la seva educació francesa, en aquest tercer volum,  Beszonoff ens confia amb la ironia i la nostàlgia del temps passat que el caracteritzen, el seu descobriment de la catalanitat aprofitant les vacances d'estiu a casa dels seus avis materns.

Insert: «Abans, aquí, tothom tothom, ho has conegut, tothom parlava català i ara costa trobar gent. N'hi ha, evidentment, mes costa. Abans anaves a pertot i en tenies, de catalans, lo que hi ha és que els catalans aquí, enterrem molt i bategem molt poc, és aquest el problema.»

En el seu peculiar camí de Damasc, Bezsonoff explica com la poesia, la literatura i els viatges pels diversos territoris de parla catalana refermen en ell el sentiment de pertànyer a una altre cultura que la francesa, fins la seva primera estada a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, on decideix que d'ara endavant només escriuria en català.

Insert : «Salvador Espriu ha tingut aquesta fòrmula extraordinari  hem viscut per salvar-vos els mots, els nostres avis ens han tramés aquest tresor és el principal qualitat que ens han deixat, ens han donat les claus del tresor i no l'hem de perdre aquest tresor».