VEF Blog

Quan era petit, ja deia moltes paraulotes. Paraulotes de la meua edat com ‘caca boudin.’ Mon pare, com a metge militar, posseïa un vocabulari groller riquíssim. Generalement, es controlava però, de tant en tant, li escapaven expressions marcials com ‘ se couvrir de pisse ‘ (cobrir-se de pixum) en lloc de l’habitual ‘ se couvrir de ridicule. ‘ Cal reconèixer que els militars francesos, acostumats a perdre guerres i colònies des del 1918, ja tenien ocasions per fer-la servir…La política també inspirava mon pare que una vegada va acusar Michel Debré ‘ de péter plus haut que son cul.’ (petar més alt que el seu cul) és a dir tenir més ambicions que qualitats per realitzar-les…

En català, el meu lèxic es revelava molt més pobre. Els meus avis, molt catòlics, no renegaven i no al·ludien mai a la sexualitat. Quan el padrí veia les clodettes o les coco-girls culejar a la televisió, repotegava ‘ n’hi ha una fart de veure aqueixes trugeries tot lo dia…‘

Vaig descobrir molt tard metàfores tan corrents com la cardina, la gàbia, la cigala i altra aigüera…No sabia res del català escrit i creia que el nostre pitjor renec s’escrivia ‘macamondeu…’ Ignorava que el nostre ‘cagui’ es diu ‘em cago’ al sud del Pirineu. En general, els catalans del Rosselló preferim maleir la gent amb el llamp. Llamp te ferigui ! Llamp te fot ! Llamp te mati ! Llamp te ferís! Llamp t’encengués ! Llamp que te pugui ferir ! Llamp te partís !

Aquest gust per a les malediccions climàtiques ha reservat la paraula llamp a la grolleria i la gent educada en diu ‘el llucet’ occitanisme aclimatat a casa nostra gràcies a la palatalització de la ela inicial.

Els anys han passat i ara els burgesos reneguen com els carreters que no havien pogut anar a escola. El llenguatge s’ha empobrit i els insults es banalitzen. Que se’n vagin a cagar a les darreres vinyes que encara no han arrencat i sobretot que no em tornin la clau…