Ressenya publicada a la revista El Temps, n°1333, 29/12/2009
Catalunya Nord Societat i identitat, Reflexions, vivències i panorama catalàAlà Baylac-Ferrer
Editorial Trabucaire
Canet del Rosselló, 2009. 206 pàgines
Arran de la commemoració del Tractat dels Pirineus, l ‘editorial perpinyanesa Trabucaire acaba de publicar Catalunya Nord Societat i identitat un assaig d’Alà Baylac-Ferrer. Aquest conegut activista, professor de llengua catalana a la universitat de Perpinyà, fa la vida difícil a l’estat francès que no vol que el seu nin es digui Martí. Els funcionaris de l’estat civil no accepten la —í, inexistent en la llengua de Molière. La defensa de la integritat de la nació francesa i de ‘ la République, une et indivisible ‘ cap en detalls tan importants com una lletra. L’estudi de Baylac-Ferrer es presenta com un mosaic complet de la Catalunya Nord d’avui. Lluny dels miratges renaixentistes d’un cert nacionalisme romàntic i d’un pessimisme estèril, l’autor analitza la situació del país i de la llengua amb una lucidesa alegre, un humor eficaç mai agressiu. ‘ Així, un dia me va caldre fer tres respostes en català perquè una turista que preguntava pel seu camí a Perpinyà, visiblement barcelonina, se dignés a canviar el seu francès catastròfic per un català normalíssim. ‘ ( p.171)
Fa sis anys, Eugeni Casanova va publicar Viatge a les entranyes de la llengua catalana, de la riquesa a l’agonia. Un gran llibre que deixa un regust amarg. Sense perdre mai el somriure, Baylac respon al col·lega lleidatà que la nostra realitat no és tan negra com pot creure-ho un turista del sud. ‘ Per un català del sud, una estada a Perpinyà generalment produeix com a sensació que poquíssima gent sap i sobretot fa servir la llengua catalana, que la seua situació i el seu futur es troben més que compromesos. El mateix dia, un francès que visita Catalunya Nord tindrà la percepció d’una regió amb una forta personalitat, en particular perquè el sorprendrà una omnipresència del català. Quina d’aquestes dues impressions correspon més a la realitat ? ‘ (p.145)
‘ Vérité au delà des Pyrénées, erreur en deçà ‘ ja proclamava Pascal al segle XVII.
Baylac fa servir un català molt pur tot deixant traspuar molts dialectalismes agosarats que jo només reservaria als diàlegs com ‘ belleu’ (potser) catalanització de l’occità benlèu. S’interessa en tots els aspectes de la vida quotidiana que puguin ajudar el lector a copsar millor la realitat complexa d’aquestes terres. Perdoneu aquesta nova cita en francès treta de La prisonnière de Marcel Proust. ‘
" Car la vérité change tellement pour nous que les autres ont peine à s'y reconnaître. " ( p.31 Editions Bouquins, 1987 )
Alà Baylac-Ferrer denuncia el tradicional jacobinisme francès i celebra els canvis positius actuals. Serveix de guia en el nostre petit laberint tan enrevessat amb una perfecta honestedat intel·lectual tot proposant un lèxic útil i una sèrie de mapes alliçonadors.
La conclusió de l’assagista m’ha semblat definitiva i engrescadora. ‘ no és gaire versemblant predir una davallada i desaparació de la catalanitat de Catalunya Nord. ‘ ( p.172)
D’ara endavant, aquest llibre hauria d’ésser el vademècum, la Bíblia dels viatgers del sud de l’Albera que volen conèixer millor la realitat de les terres del pol Nord de Catalunya. Tan de bo aquesta obra ajudi a trencar la frontera mental que encara separa la gent de cada banda.