VEF Blog

Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
 
posté le 31-12-2009 à 13:28:06

Ràdios

                                                               

                                              Lucien Jeunesse

 

 

    Quan era petit, escoltava molt la ràdio. Generalment, seguíem els programes France-Inter però, a la una i a les set, mon pare posava l’agulla en la freqüència de Radio Télévision Luxembourg o Europe n°1 més reticents a esbombar la veritat oficial. Pel general De Gaulle, la ràdio i la televisió eren la veu de França. Les altres opinions no tenien accés al micro. Una línia clara separava la França d’oil d’Occitània. La gent del nord escoltava més aviat RTL o Europe n°1, la gent del migdia preferia Radio Monte Carlo o Ràdio Andorra. Quin plaer sentir entre dues cançons de moda "  Aquí Ràdio Andorra’ ! Quan vivíem a Verneuil-sur-Seine, ens encantava RTL. Al matí, la simpàtica Anne-Marie Peysson xerrava amb els oients i presentava els darrers discos de Joe Dassin, Michel Delpech o Serge Lama. Encara recordi el matí del 1975 quan va radiar ‘ L’été indien.’

Tu sais, je n'ai jamais été aussi heureux que ce matin-là
Nous marchions sur une plage un peu comme celle-ci.
C'était l'automne, un automne où il faisait beau
Une saison qui n'existe que dans le Nord de l'Amérique
Là-bas on l'appelle l'été indien
Mais c'était tout simplement le nôtre.

A l’Anne-Marie Peysson li agradava la música de Verdi i, cada dia, se sentia ‘ El cor dels esclaus ‘ de Nabucco per tota la casa. A la tarda, en Fabrice animava ‘ La case trésor ‘ imitant Napoleó.

A Canes, vam passar a Radio Monte Carlo. M’agradava el joc ‘Quitte ou double ‘ presentat per en Zappy Max. Un candidat havia de contestar unes deu preguntes sobre un tema que ell mateix havia llestat. El joc més interessant, però, era ‘ Le jeu des mille francs. ‘ Cada dia, des d’una ciutat diferent, en Lucien Jeunesse interrogava espectadors mentre sonaven les llàmines d’un glockenspiel. A la fi de l’emissió, en Jeunesse sempre xiulava ‘ A demain ! Si vous le voulez bien.

Gràcies a la ràdio, vaig descobrir les cançons de Luis Mariano. Arran de l’elecció de François Mitterrand, es van crear moltes ràdios lliures, entre les quals la catalana Ràdio Arrels ‘ la veu de Catalunya Nord. ‘ Un dia, al menjador dels meus avis mentre estava traduint un petit text llatí, vaig sentir la veu de Frank Sinatra cantant ‘September of my years’.

One day you turn around and it's summer
Next day you turn around and it's fall
And the springs and the winters of a lifetime
Whatever happened to them all?

La ràdio obria encara les portes del somni.