VEF Blog

Quan estudiava al col·legi Le Lys de Canes, la nostra professora de castellà— ens havia demanat que comentéssim una frase de Miguel de Unamuno. ‘ Cuando me dicen de un hombre que habla como un libro, siempre digo que prefiero los libros que hablan como hombres. ‘ Crec que La ciudad de los espíritus de Mark Mazower hauria agradat a don Miguel. Sense que la seva erudició sen’s faci mai pesada, Mazower explica la història tràgica, a vegades còmica i quasi sempre apassionant dels jueus de Salonica.

Expulsats pels reis catòlics l’any 1492, els jueus d’Espanya es van refugiar en aquesta ciutat al nord de Grècia i a moltes illes de la mar Egea i de la mar Jònica com Corfú, pàtria d’Albert Cohen, el gran escriptor francòfon que va novel·lar la gesta del seu poble a llibres com Solal i Mangeclous. Els jueus de Tessalònica van conservar l’ús del castellà del segle XV i l’enyor de la Pell de Brau. ‘ El marino Diego Galán, oriundo de Toledo, comprobó que los judíos de la ciudad " hablan castellano tan bien y con tan buen acento como en la capital del imperio. " Estaban orgullosos de su lengua, de su flexibilidad y dulzura, de su capacidad para poner en su sitio con un oportuno diminutivo las palabras grandilocuentes y rimbombantes. ‘ (p.71) Aïllats a l’aljama —la xudería que deien pronunciant la jota com la xeix catalana o la —ch francesa— els jueus van sortir-ne al llarg dels segles sota el jou otomà, sobretot cap a la fi del segle XIX. Es van anar disseminant per tota la ciutat de Salonica. Van mantenir els oficis tradicionals conquerint-ne d’altres. Al tombant del segle XX, els burgesos hebreus parlaven francès, anglès i naturalment el castellà del Renaixement. Portaven la mainada al lycée Saint-Vincent de Paul o al Petit-Lycée. Durant la primera guerra mundial que els occidentals van exportar allà, la regió de Salonica fou el teatre d’una llarga batalla. El lector cinèfil podrà veure Salonique, nid d’espions, àlies Mademoiselle docteur, de Georg-Wilhem Pabst amb Louis Jouvet, espia del kàiser, i Pierre Fresnay, capità francès massa sentimental. Mark Mazower, gràcies al seu talent i una sèrie molt rica de fotos i de plànols, aconsegueix recrear l’esplendor, el refinament de la ciutat entre les dues guerres mundials. El llibre sempre conserva un to amè i humà. No avorreix mai el lector i, al mateix temps, proposa una documentació variada i sòlida.

L’autor ens revela totes les dissensions entre els jueus de Salonica, els sionistes i els que es volen quedar a Grècia. ‘ La idea de fundar una patria nacional judía en Palestina sólo se dio a conocer en la ciudad a principios del siglo XX. (…) Mucho antes de la Revuelta Árabe de 1936, ya se tenía la sensación de que el sionismo carecía de una respuesta a los problemas de la judería tesalonicense. ‘ ( p.465)

Els nazis van envair Grècia el 1941 per sostenir llur aliat Mussolini que tenia mala peça al teler. Les SS van exterminar la quasi totalitat dels jueus sefardites de Salonica i de tot Grècia com ho van fer amb els asquenazites de Polònia i Rússia. Eliminant-los físicament, pretenien suprimir tots els vestigis de la presència jueva. Un llibre com l’estudi pietadós i remarcable de Mazower desmostra que els hitlerians van fracassar.