La gran sorpresa de l’any en la literatura catalana ha estat el descobriment, als 65 anys, de Sílvia Alcàntara: Olor de colònia, la seva primera obra publicada, que és una reconstrucció de la vida en una colònia fabril a la postguerra, s’ha tutejat amb els grans best-sellers internacionals traduïts a la llengua catalana. Absents per incompareixença o fluixesa alguns autors consagrats, han estat diverses veus en procés accelerat de maduració però encara no canonitzades (i cap d’elles barcelonina), les que han mantingut el nivell: el viatge des dels anys 70 fins avui a la capital de l’Alt Empordà de Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963), la misteriosa visita al Pirineu d’Imma Monsó (Lleida, 1959), els records entre nostàlgics i amargs de la França infantil de Joan-Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) i la Rússia literària inventada per Francesc Serés (Saidí, 1972