VEF Blog

A poc a poc, llibre rere llibre i sense fer gaires escarafalls a la Catalunya del Nord es va generant una narrativa de gran nivell principalment a través de les figures de Joan-Lluís Lluís i Joan Daniel Bezsonoff. La darrera novetat d’aquest autor nascut a Perpinyà el 1963 és un híbrid entre memòria familiar, reivindicació identitària i relat costumista que ens apropa a una Europa que ja fa molts anys que ha deixat d’existir, sobre els mapes si més no.

A la recerca dels seus orígens russos Bezsonoff construeix una història amb considerables dosis d’humor que no amaguen les seves fòbies i simpaties personals a través de les peripècies vitals per l’avi Mitrofan i el seu germà Leonid a partir de la Gran Guerra del 1914. Unes peripècies que a tots dos els aboquen a l’exili i a personificar dues maneres molt diferents de viure la distància amb la terra nadiua: el desarrelament i l’enyorança.

Hi ha molta tendresa en aquest llibre. I una manera senzilla de fer propers sentiments molt

profunds. Joan Daniel Bezsonoff ha escrit una obra major sense que es noti.