VEF Blog

Quan era petit, no feia política, però ja tenia un ull contra el govern. El padrí, amb el seu humor particular, em deia ‘ Tenes un ull que espia cap a Narbona i l’altre cap a Port-vendres.’

Vaig passar moltes hores de la meua infantesa als consultoris dels oftalmòlegs d’Alsàcia, Massy i Poissy. Quan els meus pares se van envisar que els mirava de gairell, van demanar hora a un oculista de Colmar. Vivíem a Alemanya en aquell temps i vam travessar la frontera per entendre les explicacions de l’especialista ja que el nostre vocabulari germànic no anava més enllà dels menesters elementals i de les salutacions quotidianes. El metge tenia el consultori en una avinguda a prop de l’estació. De memòria meua, l’avinguda feia molta pujada. Mon pare, molt bon conductor habitualment, es va saltar un semàfor en roig.

—Papa, tu as brûlé un feu.

Frase molt estranya si la tradueixen literalment…Com algú pot cremar un foc i no l’inrevés ? El pare em va demanar si havia vist un policia. Aquell dia em va xocar que els adults poguessin violar les lleis que m’imposaven a mi. Aquella desimboltura em va sorprendre. Els mainatges són més conservadors i legalistes que els vells.

Encara no sabia de lletres i l’oftalmòleg alsacià m’ensenyava dibuixos d’ocellets que sortien d’una gàbia, hi entraven o s’hi quedaven. A vegades, un llapinot sallia d’un cau. Aquell conillet reia mentre els ocellots conservaven un posat seriós.

A Massy, ja sabia llegir i escriure. Un oculista del casc antic —le vieux Massy— va voler que portés una bena a l’ull dreta perquè l’esquerra, el canyàs, treballés i recuperés un poc d’agudesa visual. Exercia al seu gabinet del a la Rue Mangeon, un carreró sota l’escola Gambetta, un edifici amb maons marró quasi tudorià..

Els primers dies amb la bena vaig treure mal a rellegir les aventures dels Tres mosqueters que ja havia devorat un any enrere.

El 1975, els militars francesos malpagats reguitnaven. Els diaris parlaven de ‘malestar a l’exèrcit.‘

—Alors, mon commandant ? —va demanar el doctor a mon pare— qu’est-ce que cette histoire de malaise dans l’armée ?

El pare, amb un somriure, va respondre

—Ja sabeu, estimat col·lega, que els militars no podem parlar. L’exèrcit és el gran mut…