VEF Blog

Fragmentacions

Extracte de l'article 'La fragmentació de la literatura catalana ' d'Esteve Betrià a la revista Temps de Franja, número 41, novembre del 2004

http://www.ascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/11/temps-de-franja-41.pdf

Si algú pot pensar que en el fons la configuració mosaista de la literatura catalana és artificial, atès que en defintiva no deixen de ser matisos d'una mateixa realitat històrica i social, només cal que faça, per posar un cas, una lectura de la novel·la de l'escriptor rossellonès Joan-Daniel Bezsonoff La guerra dels cornuts, una obra que il·lustra amb claredat extrema com la parcel·lació de la societat catalana es reflectís en una obra literària. Puix que els referents socials i culturals, el sistema educatiu, els esdeveniments polítics, els avatars de la història moderna, etc., que modelen, per dir-ho així, la personalitat i l'estil dels escriptors catalans, nascuts, nodrits i fets al sud de les Alberes són força diferents dels escriptors que ho han fet al nord de la serralada que separa el Regne d'Espanya de la República francesa.No dic que uns escriptors siguen millor que els altres, o que siguen menys catalans, sinó que són diferents.Prou diferents. I això es nota, i molt, quan es compara la novel·la La guerra dels cornuts amb qualsevol altra d'autoria espanyola. I ja m'enteneu quan qualifico de francesa l'una i d'espanyoles les altres, perquè tant l'una com les altres són, en definiva, novel·les catalanes.