VEF Blog

Des de Prada

Article de la Gemma Aguilera, publicat a l'Avui del 23/08/2009 pàg.38  

Els joves de l'UCE tenen la lliçó apresa: prefereixen els autors i l'oferta musical de referència dels Països Catalans que es fa en català, però no defugen altres idiomes

Militància i infidelitats

 Va, no t'ho creus ni tu! A l'iPod hi tens Coldplay i El Canto del Loco", replica un jove mallorquí al seu company d'habitació quan recita gairebé de memòria els Manel, Antònia Font, Clàudia Pujol, Obrint Pas, La Gossa Sorda, Raimon i Pau Riba com les seves úniques referències musicals. Finalment, el Miquel reconeix que "no queda bé dir-ho a l'UCE, però sents les cançons tantes vegades a la ràdio que al final t'hi enganxes

Al marge d'aquestes petites "infidelitats", el consum cultural dels alumnes que aquestes dies corren per la Universitat Catalana d'Estiu, provinents de tots els territoris, és extremadament homogeni. En l'àmbit literari, els escriptors Jordi Cabré, Albert Sánchez Piñol i Baltasar Porcel són, per aquest ordre, els més anomenats de llarg pels joves com a autors de referència. Joan Daniel Bezsonoff, Jesús Montcada i Joan Francesc Mira també tenen molta tirada, i en menor mesura, i sobretot entre els alumnes més joves, Ferran Torrent.

A l'UCE hi ha poques estones de soledat, però molts alumnes han vingut amb un llibre confiats de poder llegir-lo. Les amnèsies de Déu, de Joan Daniel Bezsonoff, Tretze tristos tràngols, de Sánchez Piñol, L'últim home que parlava català, de Carles Casajuana, i Crònica de la independència, de Patrícia Gabancho, són els títols que van apuntar un grup de cinc joves que s'esperaven per assistir a un curs sobre l'obra novel·lística de Baltasar Porcel.

Al marge d'autors catalans, el més citat per tots és el suec Stieg Larsson, l'autor de la trilogia Millennium. "És un clàssic! És un exemple que les traduccions al català de grans autors també poden ser rendibles", diu la Mireia, de Reus. ¿I què hauria passat si el fenomen Larsson no s'hagués traduït al català? "Doncs mala sort; me'ls hauria comprat igualment. Crec que en casos com aquests podem ser una mica més laxos", aclareix.

La Teresa Iborra, d'Almussafes, admet que "no és una condició indispensable per comprar un llibre que sigui en català, però si el compro en castellà és perquè ja me l'han recomanat i no hi ha traducció. Ara llegeix País íntim, de Maria Barbal. Considera que abans d'explorar autors en altres llengües "cal conèixer a fons els nostres escriptors". Coincideix amb ella el Jordi Gironès, de Cardedeu, que apunta que "es tracta d'una qüestió de militància, perquè el problema és que molta gent tria sense conèixer la literatura del país". Tant l'una com l'altre asseguren que no els fa res llegir autors no catalans, però que tenen com a norma buscar primer versions originals com a alternativa al castellà.

El fenomen Manel

Des de l'Alguer fins al País Valencià, el grup de Gràcia Manel ocupa un lloc preferencial en els reproductors de música dels joves de l'UCE. Antònia Font, Clàudia Pujol i Pau Riba també tiren molt. El criteri que segueixen en el camp musical és similar al de la literatura, si bé aquí es permeten algunes llicències més clares pel que fa a la tria lingüística de les cançons. En aquest cas el castellà no els és tan hostil, i l'equiparen a l'anglès. "Si un grup és bo, tant se val l'idioma de les lletres. Amaral i La Oreja de Van Gogh tenen unes lletres precioses, i no trobo contradictori que m'agradin amb el fet que els meus grups preferits siguin Manel, Joan Miquel Oliver i Obrint Pas; així també fas pel país", argumenta la Mònica, de Barcelona.

Pel que fa al consum televisiu, fora de Catalunya, TV3 és la referència dels joves de Prada. "Miro TV3 perquè és el millor canal en català. Si IB3 fes un salt qualitatiu de gegant, segurament ho seria, però és a anys llum. La meva tele té cinc canals sintonitzats en català, i la resta només els poso si m'avorreixo molt. El que fan els espanyols no m'interessa, és el seu món, no el meu", sentencia en Carles Cabrera, de Palma. Al País Valencià, "passa el mateix amb Canal 9: pocs productes interessants, i gairebé tots en castellà", lamenta la Teresa, que recorda que "només ens queda TV3, i ja pràcticament no es veu enlloc". Entretenir-se en català no sempre és fàcil.