Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Qui més pot oblidar
. REVISTA DE GIRONA •» NÚM. 235 MARÇ - ABRIL 2006 -
Les últimes lletres
Qui més pot oblidar?
Joan Daniel BEZSONOFF.
Les amnèsies de Déu.
Empúries. Barcelona, 2005.
202 pàgines.
Com ja havia íet amb La Guerra dels Cornuts, premi Just M. Casero 2003, BezsonofFsitua la seva última novel·la en temps de guerra. La Primera Guerra Mundial deixa pas a la segona i l'autor es concentra en les fatals conseqüències que afecten l'Estat francès a causa del goveni col·laboracionista
de Vichy, encapçalat pel mariscal Pétain. Els anys més vergonyosos i controvertits de la història
contemporània de França emmarquen una sèrie de personatges, homes i dones de la Catalunya nord, que representen les diferents postures ideològiques i polítiques de l'època.
El protagonista de la narració és mossèn Albert Puig, un bon capellà i un millor amant. Un triomfador de la Gran Guerra, relegat a l'administració durant els primera atacs alemanys. La seva relació secreta i pecaminosa amb Alexandrine Bouisse, vídua d'un funcionari colonial, centra l'argument de la novel·la i evoluciona cap a la tragèdia enmig de l'hostilitat, la vergonya i la barbàrie de la guerra.
Albert Puig és natural de Vilaplana, poble del baix Vallespir. D'aquest poble en surten els membres de la seva família, el seu noble germà i els seus nebots, que es converteixen en protagonistes de la novel·la. Les seves intervencions en la guerra, les seves actituds i decisions, serveixen a l'autor per mostrar la fragilitat humana i l'absurditat de la vida en un temps marcat per la guerra. L'antisemitisme cada vegada més radical d'en Roger; l'heroisme d'en Satumin, contraposat amb la seva irònica i trista fi; la bona
sort d'en Gaston; l'astúcia d'en Leccia o l'oportunisme final del comte Louis, no són res més que ideals d'una sèrie de víctimes del seu propi temps.
Les amnèsies de Déu ens retorna a uns anys oblidats, ens situa en un ambient nordcatalà {fins i tot apareix Figueres i la seva presó), ens recorda els errors que van condemnar milers de persones a l'extemiini, ens mostra la passió de la vida enmig de la mort i ens evoca la música, el cinema i laliteratura d'una època fosca que sempre haurem de recordar.
La novel·la alterna les cada vegada menys freqüents trobades dels dos amants amb les vicissituds de cadascun dels personatges, i ho fa a través d'una estrúctura ben marcada i amb una prosa àgil, plena de diàlegs, amb una constant presència del francès i del català del Vallespir. Aquesta agilitat narrativa combinada amb la utilització de diferents registres lingüístics i una gran ironia donen al text una
certa originalitat i ofereixen al lector una agradable lectura.
Albert Carol Bruguera