Ressenyada publicada en El Temps del 30/07/2009
Guerra i pau
Lev Tolstoi
Traducció de Carles Capdevila
Edicions 62
Barcelona, 2009 1048 pàgines
En quaranta anys he llegit llibres extraordinaris com l’Educació sentimental de Flaubert, Les deux étendards de Lucien Rebatet, A la recerca del temps perdut. Cap d’aquestes obres mestres no m’ha deixat un sentiment de plenitud, d’admiració beatífica com Guerra i pau. Continuiï estudiant rus cada dia per poder endinsar-me, sense guia, a través d’aquest Caucas de mots. Reconec que el llibre té uns quants defectes. Els diàlegs mundans potser s’allargassen. L’abundància dels cognoms i dels diminitius afectius o pejoratius tan corrents en rus, les dissertacions interminables sobre la filosofia de la història poden cansar el lector, però el geni de Tolstoi domina tota la novel·lística mundial, evident, majestuós, com una muntanya en la llunyania.
L’evocació de la Rússia als temps de la invasió francesa només es pot comparar amb La Ilíada i l’Odissea. La seua penetració psicològica ja anuncia Marcel Proust. Els anys passen i recordi Pierre Bezukov, el príncep Andrei, la Nataixa com si els hagués conegut de debò…
Com envegi el lector que encara no ha llegit Guerra i pau ! Quantes meravelles l’esperen com l’incendi de Moscou, la Nataixa Rostova en un balcó a Riazan, l’amistat entre en Pierre i l’Andrei!
Amb el comte Tolstoi, desitgem l’Helena Kuragina, plorem per la mort del príncep Andrei i visitem la Rússia dels tsars. Una Rússia perduda en la neu, amb petites esglésies camperoles i poblets on els avis enraonen amb la saviesa de Plató i el pintoresc de Gogol. Gràcies a Tolstoi descobrireu una Rússia ideal molt lluny de la Rússia actual claferta de maffiosi incultes, de putes de luxe i de cotxes rutilants.
Com Clarín, Tolstoi sap animar una multitud de personatges reals o ficticis, interessant-se tant en els nobles com en els pobres. Un Clarín més artista, amb preocupacions metafísiques. El novel·lista rus té la finor d’un Stendhal. Si Fabrice del Dongo arriba massat tard a Bèlgica per participar a la batalla de Waterloo, el lector de Voina i mir ( he volgut citar el títol original perquè el lector pugui amanyagar una mica les sonoritats de la llengua de Tolstoi ) no ignorarà res de la batalla d’Austerlitz.
Malgrat els disgustos de cada dia, les tragèdies, la mesquinesa dels problemes financers, el descorajtament inevitable, l’estupidesa humana i el pessimisme destructor, Tolstoi, quan escriu Guerra i pau, estima la vida i creu en l’amor.
Us enamorareu de la Nataixa una nit d’estiu quan els rossinyols pensen que canten tan bé com Frank Sinatra…
En una pàgina inoblidable, el príncep Andrei Bolkonski, ferit de mort, entreveu la mediocritat de les nostres pobres passions humanes i la bellesa de la vida gràcies al cel d’Austerlitz. Sempre recordareu el cel d’Austerlitz…