VEF Blog

En resposta als comentaris rebuts sobre la meua ressenya de Quina mena de gent som ? de Gaziel, precisaré uns quants punts. He rellegit les obres de Gaziel i mantinc tot el que he escrit. Les amara un espanyolisme subjacent i constant. Gaziel se sentia profundament espanyol.

‘ Dins aqueixa massa trista estàvem submergits els espanyols que llavors teníem entre deu i quinze anys…’ ( Tots els camins duen a Roma, p 477, Obres completes a la Selecta)i més lluny aquesta expressió significativa ‘ entre nosaltres, a Espanya ‘ (ibid)

‘ En els pergamins de les cancelleries, en els tractats i pactes de dret públic, en les oracions i pregàries, en les històries més antigues i en les obres dels més grans escriptors nostres, mai el nom de Catalunya no equival a un Estat, mai no significa ni representa el mateix que els noms de França, Gran Bretanya o Espanya/ ‘ ( Quina mena de gent som ? p 1415 )

En Gaziel pensa que França, Espanya i la Gran Bretanya són països de debò, pobles remolcadors mentre Catalunya no és un país seriós.

‘ Literatura espanyola, literatura catalana —esteu malavesats a dir. Per ventura la literatura catalana no té el mateix dret que la vostra a ser considerada com a literatura espanyola ? ‘ ( Una època memorable, p 1667)

Què és això ? Un tall de camembert ?

Podria continuar citant pàgines clafertes d’aquest espanyolisme ranci. Gaziel és un gran escriptor però, si us plau, llegiu els seus llibres abans d’opinar…