Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Carta a en Carod Rovira
Joan Daniel Bezsonoff-Montalat
66300 Nils
Rosselló
A l’honorable senyor Josep-Lluís Carod-Rovira
Nils, 28 de juny del 2009
Honorable senyor,
He rebut a casa un convit per anar el divendres 3 de juliol a Toluges per celebrar-hi els 650 anys del naixement de la Generalitat de Catalunya.
Amb sorpresa i tristesa, he vist que també hi seria present el senyor Georges Frêche, president de la regió Llenguadoc-Rosselló. Aquest personatge ha manifestat manta vegada el seu menyspreu i odi pels catalans i llur llengua.
Posats a fer, per què no convideu l’ambaixador del regne d’Espanya a França que mai no ha insultat els catalans ?
Com a escriptor català i com a ciutadà, em nego a participar a un acte on serà present aquest senyor.
Rebeu, honorable senyor, les meves salutacions.
Commentaires
Gràcies per la vostra solidaritat. Ho heu tot dit: només volem viure en pau i que la nostra identitat no sigui pas esborrada....
Aquest senyor, amb tots els respectes, no es digne d'assistir a un acte com aquest. L'Honorable Sr. Carod ha d'estar ben assabentat del tipus de política exterminista i divisòria que proclama el Mr. Frêche. A l'aniversari del ramat, les ovelles no conviden al llop, sinó als bons pastors (i disculpeu aquesta metàfora tan primària i maniquea). En la meva opinió, aquesta no és una qüestió d'equanimitat institucional, o de ser educat. Tampoc crec que, per exemple, Mr. Obama convidés al Sr. Ahmadinejad --o al revés-- per a una celebració equivalent (o potser sí, no sé ben bé com se’l maneguen el protocol en aquells despatxos).
L'Honorable Sr. Carod ha fet un gran encert (invitar-vos a vós) i un gran error (la trista invitació ja esmentada). Quin desastre que l'error esborri l'encert: a l'acte hi acudiran, finalment, personalitats que embruten el nom de la institució, en lloc del d'aquells que, com vós, fan tant per la dignitat de les persones que només volen que la seva identitat no sigui esborrada, i viure en pau.
El vostre gest vos honra profundament. No hi ha gaire gent així, avui --ni mai, de fet--, que diu no a una oportunitat de relacions públiques com aquesta, per una qüestió de decència elemental amb un mateix i la pròpia circumstància. Per mi, aquesta renúncia té molt de valor, és tot un exemple. No és un acte de patrioterisme exaltat, encegat, sinó d’higiene. Els ignorants i inconscients poden fer el que vulguin, pobrets, però els informats haurien de tenir més responsabilitat amb les seves decisions. Vós heu demostrat tenir-la, i molt.
Teniu tot el meu suport i aplaudiment. Bravo!