Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
A boca de cànon
De Robinson a Peter Pan, un cànon de literatura juvenil
Vicenç Pagès-Jordà
Proa
Barcelona, 2006. 256 pàgines / 2009 traducció castellana a Ariel
Si Déu m’aparegués i em proposés de reencarnar-me en una altra persona, dubtaria un segon entre Silvio Berlusconi per la qualitat de vida i Vicenç Pagès per la qualitat de l’obra abans d’optar pel polític italià. Autor d’una sèrie de novel·les importants com El món d’Horaci o La felicitat no és completa, Pagès també conrea l’assaig. S’acaba de publicar la traducció castellana d’un estudi seu remarcable De Robinson a Peter Pan, un cànon de literatura juvenil. L’autor proposa un cànon juvenil sota la forma de fitxes pedagògiques (en el bon sentit de la paraula) amb una anàlisi de l’obra i una explicació del context. A partir de cada llibre, Vicenç Pagès Jordà ha elaborat una guia orientativa perquè el lector pugui accedir a l'argument, els personatges, l'estil, el context, els avantatges o les dificultats que presenta cada lectura.
Naturalment, es podran discutir, fins al judici etern, els criteris de Pagès.
Per què vint-i-vuit llibres i no vint-i-cinc o trenta ? Per què aturar-se a Peter Pan ?
Per a mi, un adolescent podrà capir molt superficialment la màgia del Primer amor de Turgenev. Quin jove endevinarà el sadisme subjacent de la fi de la novel·la ?
També m’ha molestat un xic el pes excessiu de la literatura en llengua anglesa en detriment de la francesa, per exemple. M’ha sobtat que no hi figurin Le livre de mon ami d’Anatole France o Les cartes des del meu molí d’Alphonse Daudet —llibre amb el qual tots els petits francesos van aprendre a llegir— Les contes du chat perché de Marcel Aymé sense parlar dels meravellosos records d’infantesa de Marcel Pagnol, posteriors a Peter Pan. També m’ha desplagut la tirada femenista habitual on l’assagista s’excusa de no posar més dones a la llista com si el sexe de l’autor/a tingués importància. Qui recorda que les novel·les d’Agatha Christie van ser escrites per una dona i les investigacions del comissari Maigret per un home?
No us enganyeu ! Aquestes reserves minúscules no treuen res a la meua admiració per aquest petit gran llibre, aquest tresor de cultura, d’humor i d’intel·ligència. Si tots els adolescents haguessin pogut passar entre les mans de professors com en Vicenç Pagès, segur que la literatura actual no travessaria el desert de mediocritat pretensiosa que coneixem… " En literatura, el tiempo es un naufragio en que Dios reconoce a los suyos; lo desaf¡o a que cite héroes de ficción que sobrevivan con la salud de d'Artagnan y sus compañeros, salvo quizás, el Sherlock Holmes de Conan Doyle... " (Pérez-Reverte)
Commentaires
Un gran plaer d'haver descobert el teu blog (tard i malament). Trobo que la tasca que fas és importantíssima, en tots els sentits.
Moltíssimes gràcies!