Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Vaig somiar Greta Garbo
Ressenya publicada al Temps
Com parlar dels llibres que no hem llegit
Pierre Bayard
Traducció de David Clusellas i Codina
Editorial Empúries
Barcelona, 2008.
A Le revenant, una obra mestra del cinema francès, Louis Jouvet declama ‘ No hi cap diferència entre el somni i el passat, estimada Geneviève, entre un record real i un record imaginari. Vaig somiar un dia que era l'amant de la Greta Garbo. Per mi vós no sou més que una dona que hauria somiat, ni més ni menys que que la Greta Garbo, estimada Geneviève...’ Aquesta és, si fa no fa, la tesi que innerva l’assaig provocador de Pierre Blanchard. ‘ Entre un llibre " llegit " i un de fullejat no hi ha gaire diferència, si és que aquesta categoria té algun sentit. ‘ (pàg.61) El professor Blanchard estableix una tipologia entre les diferents maneres de parlar dels llibres que no hem llegit. ‘ I Els llibres que desconeixem II Els llibres que fullegem III Els llibres dels quals hem sentit a parlar IV Els llibres que hem oblidat. ‘
Tot desgranant els seus estirabots, l’autor palesa una cultura real i variada. Rellegim El tercer home de Graham Greene amb l’escena al·lucinada de la conferència literària. ‘ Dexter ha de comentar les obres de Dexter, obres en les quals en principi és especialista —ja que se suposa que coincidirà amb si mateix— però que, en realitat, ni ha escrit ni ha llegit. ‘ (pàg. 76) En un capítol penetrant, Pierre Bayard analitza un extracte de Les il·lusions perdudes de Balzac que ja vam comentar el mes passat. Lucien de Rubempré es carrega un llibre que no ha pas llegit per tal de venjar-se de l’editor Dauriat que no ha volgut publicar els seus poemes sense haver-los llegit.‘ El passatge de Balzac porta a la caricatura les particularitats d’allò que he anomenat la biblioteca virtual. En el microcosmos intel·lectual que descriu el novel·lista, només compten les posicions socials dels diferents actors. (…) els llibres no tenen cap mena d’entitat. Són com unes ombres. ‘ (pàg147)
Amb una ciència de les paradoxes, l’assagista s’endinsa pels camins foscos de la creació artística. Per ell com per Marcel Proust, ‘ chaque lecteur est, quand il lit, le propre lecteur de soi-même. L'ouvrage de l'écrivain n'est qu'une espèce d'instrument optique qu'il offre au lecteur afin de lui permettre de discerner ce que sans ce livre il n'eût peut-être pas vu en soi même. ‘
De fet, Blanchard és un mentider. Pretén desmistificar la literatura quan, en realitat, la venera. Desfent els complexos, les falses vergonyes, Blanchard professa una apologia de la franquesa i de la llibertat creadora. La mentida del fals lector desemboca en la veritat de la literatura.