VEF Blog

Publicat al Punt de Perpinyà, dimarts 19 d'octubre del 1999

             Ja se sap que, travessant l'Atlàntic, les pel·lícules nord-americanes coneixen una sort estranya. Així An affair to remember ( Una història d'amor que s'ha de recordar ) esdevé Elle et lui a França, Tu y yo a Espanya i, no cal dir-ho, Tu i jo a Catalunya...Aquesta comèdia romàntica del 1957 de Léo Carey és la segona versió del film Love affair del mateix cineasta realitzada el 1939. L'argument n'és ben conegut. A bord d'un paquebot, una dona ( Déborah Kerr ) i un home ( Cary Grant ) s'enamoren bojament l'un de l'altre. Arribats a Nova York, els dos enamorats decideixen de reveure's, sis mesos després, al cim de l'Empire States Building quan hauran adobat llur vida professional i sentimental, ja que cada un festejava. Naturalment, els dos enamorats acudeixen a la cita però, fatalitas!, la Terry és atropellada per un taxi i, clar, no pot comparèixer a la cita. Mentre en Nicki l'espera, desesperat, la pobra Terry aprèn a l'hospital que ha perdut l'ús de les cames. Per tal de no ser una càrrega no dóna senyals de vida a l'home que estima. La vida, però, els reunirà la revetlla de Nadal. Aquest retrobament, la darrera escena de la pel·lícula, és, al meu parer, la fi més bonica de tota la història del cinema amb la de Casablanca. A poc a poc, Cary Grant, prodigiós en aquest paper, va descobrint la veritat i comprèn que la Terry és esguerrada. No sé quantes vegades he tornat a veure aquesta escena, en diferents llengües. Cada cop he tingut la pell de gallina davant de la carona magnífica de Déborah Kerr, el somriure greu de Cary Grant. Malgrat que el film comenci com una comèdia mundana, un xic vana, com n'hi havia tantes en aquesta època, conec poques obres que han sabut restituir tan bé i amb tanta sobrietat la desesperança amorosa. Podria citar tantes escenes. M'encanta la variació sobre el tòpic romàntic de l'amant solitari que torna als llocs on fou feliç amb la dona que ha perdut. Amb la música, allò que prefereixi és potser la recerca de la felicitat dels dos amants, conscients de viure moments màgics. Aquelles estones s'esforcen de merèixer-les per fer-ne records tenaços i encaparradors com els toronjos de la infància vençuda.