VEF Blog

Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
 
posté le 23-03-2009 à 16:55:24

Article de Miquel Darnés revista LA BURXA de Sants

 

                                                                    

 

ressenya de Miquel Darnés publicada a la revista La burxa de Sants                  

 


  

                  Les set vides d’en Bezsonoff 



     La descatalanització del Rosselló i terres contigües és un fet inqüestionable, irremeiable –si hom no creu en miracles- i llastimós, però com diu en Joan-Daniel, no s’elimina una cultura i idioma mil·lenaris tan fàcilment. Ells n’és una bona mostra. Malgrat la “Grandeur”, el pare militar de la República i unes quantes raons més per deixar de ser català, doncs més aviat al contrari. Com més va més català. I aquí ens en alegrem, no estem per fer ascos a ningú. Sí a més és una persona lúcida en els seus anàlisis: “Teniu una televisió pròpia i no li traieu profit”, ve a dir -que és una manera elegant de dir sou fluixos de collons- millor que millor. I paradoxes de la història, molts de nosaltres sospirem per un república catalana -si pot ser “socialista” molt millor, almenys en el meu cas-, i en canvi ell està fins al cap de munt de la república francesa.”La llengua de la República és el francès”, se’n fot. Veu República per tot arreu, com si fos un fantasma que el persegueix allà on vagi.Tot això que us explico ho vaig escoltar en la presentació del seu darrer llibre Una educació francesa, publicat per L’avenç, a la llibreria Laie de Barcelona el dimecres 18 de març davant una nombrosa concurrència i amb un presentador de luxe: Albert Sánchez Piñol (en Piñol”, que li diu ell). Em van dir que L’Albert va fer una presentació brillant, com li pertoca, que em vaig perdre per culpa de confiar en el transport públic metropolità.  Per sort després vam anar sopar tot una colla en un restaurant del carrer Muntaner on la mestressa és una xinesa que parla català deu vegades millor que en Montilla i en Corbacho junts, i vaig poder continuar gaudint de la joie de vivre, envoltat de gent que no s’acaba de creure res del tot. Bé doncs, en sabia ben poca cosa d’en Joan-Daniel Bezsonoff i ara ja m’he llegit el seu llibre amb delit, i segurament serà dels pocs escriptors dels quals en llegiré un altre, com a mínim.....Hi ha tanta cosa per llegir i que com que diuen que la majoria d’escriptors fan sempre la mateixa novel·la, doncs això.Per anar acabant vull reproduir un petit fragment que em va fer pensar força i riure més, en el qual parla de l’estat actual de la llengua allà dalt: “.....Llurs néts aprenen un català de laboratori- el català de TV3 i de Digui, digui- que pronuncien amb accent llenguadocià. Ni saben el nom dels pobles, dels rius i de les muntanyes. No és culpa seua. Per qualsevol reclamació adreceu-vos a la república francesa que ena ha anorreat i a l’exèrcit espanyol incapaç de recuperar aquestes terres perdudes...”Amic meu, l’exèrcit que tu dius no recuperarà mai un tros de la nostra nació. En primer lloc perquè, com va dir i dibuixar en Junceda al Cu-Cut!, si algú estava celebrant un banquet de la victòria havien de ser civils i no militars per raons òbvies. I en segon lloc perquè mai alliberarien un tros de la nostra nació, no fos cas que algun dia fóssim més a fer pinya contra ells.