VEF Blog

   Com tots els minyons de la meua generació, els primers mots de castellà que vaig aprendre van ser " subtítulos en español " a sota dels cartells promocionals d'uns certs films, llavors prohibits a Espanya. moltes produccions franceses i italianes, barates i dolentíssimes, amb l'esplèndida Ewige Fenêch i l'Aldo

Maccione atreien tots els " mascles ibèrics, mascles i cristians " com ho cantava Joan Manuel Serrat. No he oblidat els cartells de La toubib du régiment o La prof donne des leçons particulières...La censura era tan forta a l'Espanya franquista que sovint va recular molt lluny les monjoies del grotesc. Recentment, he tornat a veure Indiscreet de Stanley Donen (Indiscret en francès, Indiscreta en castellà, prova que el títol — per bonic que sigui — no queda gens clar ja que no sabem ben bé qui és indiscret. És l'Ingrid Bergman o en Cary Grant?) Ja heu notat que, a tots els quioscos del regne d'Espanya, es troben unes retrospectives completes del patrimoni de Hollywood? Es tracta d'un record de les novel·les por entregas del segle XIX? Aquesta joia de refinament, delicadesa i elegància, habitual en l'obra de Donen ( recordeu Singing in the rain, Funny face o Two for the road...) va xocar els censors franquistes que van suprimir l'escena on els dos protagonistes parlen del divorci. Així, aquesta escena censurada la van intercalar al mig de l'antic doblatge...Fan servir un castellà castís que, paradoxalment, fa joc amb l'atmosfera londinenca i la distinció britànica dels personatges...No sé si m'agradaria de veure aquest film en versió original subtitulada. Aquesta setmana, han fet Hannah and her sisters en anglès. Frankly, no m'ha fet el pes. El ping-pong verbal de Woody Allen, els diàlegs que se superposen sense que sàpigues qui parla, em van privar d'assaborir les imatges de la Nova York alleniana. Em fa l'efecte que els films, amb un diàleg brillant, s'han de veure doblats en una llengua que dominem. Però, no m'agrada de sentir en Woody delirant en xava, en francès de Massy-Palaiseau o en castellà de Móstoles. Caldria imposar com a llengua universal el nilsenc.