Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
Il sorpasso
Conec poques pel·lícules tan profundes i tan divertides com Il sorpasso de Dino Risi conegut a França sota el títol encertat de Le Fanfaron. A Itàlia, il Ferragosto (és a dir el pont del 15 d'agost) té encara més importància per a la gent que a Catalunya.
Per experiència, us puc afirmar que costarà de trobar-hi una gasolinera oberta aquest dia. L'acció de Il sorpasso comença un 15 d'agost. En Bruno (Vittorio Gassmann) coneix un estudiant tímid (Jean-Louis Trintignant) En Bruno, home ben plantat i xerraire, l'arrossega en una escapada pels voltants de Roma. Les seues dues grans passions són els cotxes i les dones. Condueix com un boig, fins i tot per un italià, i avança sense preocupar-se de coses tan secundàries com la visibilitat i els cotxes de l'altre carril. Els dos homes, amb un caràcter del tot oposat, esdevenen amics. En Gassman ajuda en Trintignant a sàller de la seua closca i a gaudir de la vida. Aquest film evoca admirablement l'estiu. S'hi senten el cant de les cigales, la crida del desig davant la bellesa femenina. S'endevinen la flaire dels pins, de la sal i de l'espígol. Els nostres companys visiten els cementiris a la percaça de les boniques alemanyes, les gasolineres poblades per diputats de la Democràcia Cristiana i unes cambreres picants i desil·lusionades. Es mofen en llatí dels capellans estrangers.
Sentim les cançons de moda en aquell temps com Volare o Quando, quando. De mica en mica, la comèdia agreja.
En Bruno, el don juan bromista és un fracassat. Els anys passen i es queda tot sol, amb el seu cotxe estimat, lluny de la dona i de llur filla que no ha sabut educar. En Bruno és un vividor que amaga, rere el culte de la velocitat i de les dones, una angoixa tremenda. Corre, riu, canta, sedueix i pagarà molt car la seua inconsciència.
No vull pas desflorar la fi del film. Com per Laura o An affair to remember, retrobareu, en aquest film riquíssim —joia de la comèdia italiana—, totes les emocions de la primera visió, aprofundint-les. Aquesta és una obra, per plagiar Barrès, que dóna ganes de tenir vint anys i d'anar-se'n de viatge a Itàlia.
