VEF Blog

Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
 
posté le 12-03-2009 à 18:23:11

El planeta dels simis

 

                                                  

 

 

    Aquest estiu, mentre els nostres amics francesos venien a civilitzar-nos com cada any, no he sallit de casa i he espiat força la televisió. Els tres canals de Ciné-Cinéma han tingut la bona pensada d'emetre la sèrie dels cinc films inspirats de la novel·la La planète des singes de Pierre Boulle. Tres astronautes arriben en un planeta, bessó de la terra que anomenen Soror ( la germana en aquest català arcaic que en diuen llatí ). Al cap de cop, descobreixen amb horror que, en aquest món, els simis són evolucionats i els homes uns animals salvatges. La intriga n'és força enginyosa, la descripció del planeta, de la seua història, de la seua llengua apassionant. Els films s'allunyen força — massa pel meu gust — del llibre original. Molts detalls em " xifonen " ( jo també puc inventar mots...) Els simis parlen l'anglès americà de la fi del segle XX. ( Vaig tenir la curiositat de mirar el tercer episodi de la sèrie en versió original sense subtítols. Me vaig envisar que comprenia més bé l'anglès dels simis que no el dels homes...) Llevat d'aquesta inversemblança lingüística ( els guionistes haurien pogut crear un llenguatge com per La guerra del foc ) m'ha semblat curiós que el coronel Taylor s'adonés tan tard que ha tornat a casa seua. Voleu dir que un astronauta és incapaç de reconèixer la Via Làctia? El trauma del viatge i la por inconscient de descobrir la realitat horrible pot explicar aquesta badada inicial. Costa de creure, per això, que trigui tant a comprendre que ha tornat al seu planeta...A més, per culpa de la censura de Hollywood, els homes — unes bèsties en aquest món, recordem-ho — van vestits...Ara, aquestes reserves desapareixen davant de la fi magnífica del primer episodi quan en Taylor descobreix el cap de l'estàtua de la Llibertat. Aquesta idea va resultar tan bona que totes les persones, que de lluny o de prop participaren a la realització i a la concepció de la pel·lícula, van mirar d'apropriar-se la. Els films següents perden suc. S'allargassen, sobretot el quart. Però, s'ha de saludar aquest himne a la tolerància i aquesta denúncia del racisme. Traumatitzats per la dirty war del Vietnam i la pèrdua de tantes il·lusions, els Estats Units havien perdut la confiança en llur propi destí i s'obrien un xic a les altres cultures.