VEF Blog

   L'Omar, un amic cabilenc, em comentava un dia que, a mitjan dels anys 1960, els carrers d'Alger —i la famosa route moutonnière que voreja, des de Saint-Eugène fins a Fort de l'Eau, una de les badies més boniques del món — esdevenien un batibull d'autos per culpa d'un metge americà. Tots els algerins corrien a espiar les aventures del doctor Richard Kimble a la sèrie Le fugitif . El fugitiu, pels lectors que no han conegut els temps feliços de l'ORTF, és la història d'un metge, injustament condemnat a mort per l'assassinat de la seua dona.

Per miracle Kimble ha reeixit a escapar-se del tren que el duia cap a la cadira elèctrica. El tinent Gérard, policia que la seua captura obsessiona, el persegueix a tot arreu dels Estats Units.

Mentrestant, el doctor Kimble mira de retrobar el manc, assassí de la seua dona. He perdut pocs episodis. Malgrat les facilitats del guió, la màgia ha tornat a operar. El doctor Richard Kimble, veritable reincarnació nord-americana de Jesús, arriba a un rodal perdut. Enamora una minyona (generalment una infermera o una cambrera) que l'ajudarà a fugir de la policia, salvarà de la mort algun desgraciat, portarà la pau a les parelles desfetes pels anys i els malentesos, reconciliarà els pares amb els nins, els germans separats.

Com en la tragèdia clàssica francesa, cada episodi, dividit en cinc parts, segueix regles precises. La música, el to emfàtic del narrador, els bons sentiments quitxats per la vida, tantes coses oblidades em tornen a la ment a través de les boires de la infància.

Tots aquells vestits passats de moda, aquells girs del francès d'aquell temps, aquelles neveres i aquells autos d'abans són com una salutació del passat, una pregària del nin que tinc a dintre meu i que encara vol viure un xic en el meu present.

El fugitiu constitueix una de les darreres satisfaccions que em queden amb la cervesa holandesa que bec, vora el Roine, amb un amic a la salut de totes les dones que hem perdut.