VEF Blog

Titre du blog : Can Mitrofan, el blog de Joan-Daniel Bezsonoff
Auteur : Mitrophane
Date de création : 05-03-2009
 
posté le 09-03-2009 à 15:08:29

Charles Trenet

 

 

                                                       

 

 

 

 

Estic trist. La malaltia de Charles Trenet, al començament d'aquest estiu, m'ha recordat que el gran cantant, com tota la gent que estimi, és mortal. Sempre m'han agradat les cançons de Trenet. Ja coneixeu la meua passió per Frank Sinatra i d'altres crooners com Nat King Cole o Dean Martin. Puc passar setmanes sense escoltar un dic seu mes Trenet ocupa un lloc eminent dins del meu panteó personal. Rera la futilitat aparent, l'humor sovint fàcil, s'amaga la melangia. La cançó Que reste-t-il de nos amours? és, per a mi, amb la javanaise la millor cançó francesa del segle XX. Trenet ha sabut celebrar la bellesa del nostre estiu, la dolçor de viure vora la Mediterrània, el pler de beure una clara sota els plataners de la nacional 7, de travessar la Provença, de fer vores a una minyona damunt un banc de Montalban. Charles Trenet sap evocar, amb mots de cada dia, " el port de la Novèla per l'agost ", " les muralles de Carcassona " Amb Claude Nougaro, és el millor cantant francòfon d'Occitània. La seua occitanitat es fa palesa en l'adaptació provençal del cantant avinyonenc Guy Bonnet. La seua versió d'Une noix és inoblidable.

" Una nòse / De qué i a, a l'interior d'una nòse / Que se i vei, quora es duberta ? "

M'avergonyeixi d'haver escrit a la revista Canya! ,fa deu anys, un article molt catalanista sobre Trenet on li retreia que fos un botifler. No m'agradaven cap bri el patriotisme francès i el regionalisme " sano y bien ententido " de cançons com La jolie sardane, Douce France o Retour a Paris. Unes ratlles ridícules...Una cigala no politiqueja pas. Charles Trenet forma part de la nostra mitologia. Una cançó seua, igual que un vestit negre que fa joc amb totes les colors, acompanya bé moltes pel·lícules. Qui ha oblidat el paper de Que reste-t-il de nos amours? en Baisers volés, el film de François Truffaut? Quan el tren deixa l'estació de Narbona, en una paret a mà dreta de l'antiga Cambra de Comerç, el " fou chantant " somriu donant-vos ja la benvinguda a Catalunya. Per molts anys, i thank you very much Monsieur Trenet!