VEF Blog

         Your attention, please! Per obligacions professionals, tracti el jovent. Observant-lo, recicli el meu argot (cal recordar que els 99 % dels joves d'aquí tenen el francès com a llengua materna?) i descobreixi els nous usos de la urbanitat moderna.

Els meus alumnes em solen retreure de no saludar-los quan els veig. Ara que desgraciadament tinc l'edat de ser-los pare, em pensava que els tocava a ells i no pas a mi de saludar primer. Pels joves, el grup, la colla (tan importants en l'adolescència) valen més que la persona.

Així, un home de vuitanta anys, si se creua amb la jovenalla, ha de saludar-la. En canvi, no sé si una minyona o un minyó donaran el bon dia a vells.

Convivint amb els nostres compatriotes del sud i els nostres conciutadans del nord, he notat algunes diferències en la cortesia. Un català del sud i un espanyol són uns grollers per telèfon si els comparem amb els francesos. Ara, els catalans i castellans (m'imagini que deu ser el mateix pels portuguesos si em refiï de la dita espanyola " más cumplido que un portugués " ...) et saludaran cada cop que et veuran. Fins i tot, en situacions delicades...

Pels francesos, reis de l'univers, la paraula " bonjour " ja sembla reservada als locutors de la televisió. En canvi, les paraules francesa " pardon " i italiana " prego " no tenen cap equivalent veritable en català.

I si comencem a parlar dels tractaments a les diferents llengües neollatines, s'hauria de publicar una tesi. Malgrat el maig del 1968, el pronom " vous " és molt viu a França. Vós i vostè han declinat força a Catalunya, però els fan servir molt més que l'usted castellà, quasi insultant avui dia...Conec gent que em tutegen en català i em diuen vous en francès! L'ús italià, un cop més, assegura la transició entre França i Catalunya. Els italians tutegen molt més que els francesos, però no tant com els catalans i els espanyols. Adéu-siau i gràcies per la vostra atenció.