VEF Blog

    Mai no he oblidat el vespre d'estiu quan la Laura va morir. Així comença Laura, el meravellós film d'Otto Preminger, investigació entorn d'una dona assassinada per una escopetada a la cara. El narrador Waldo Lydecker (inoblidable Clifton Webb) famós escriptor nova-iorquí explica al tinent McPherson (àlies Dana Andrews) en quines circumstàncies va conèixer la Laura i com se'n va anar enamorant.

Amb la força del seu amor, en Waldo reeix a vèncer la mort. La seua evocació de la dona que estimava és tan forta que el policia s'encaterina de la morta. Per impregnar-se millor de l'atmosfera en què vivia la Laura, l'inspector s'instal·la a casa de la difunta i es disposa a comprar-ne el retrat. Cansat per aquell cap de setmana intens, s'ensopeix pensant en l'estimada Laura que mai no coneixerà i que era la dona de la seua vida.

Com en el mite d'Orfeu, el seu amor arrabassa la Laura del reialme dels morts. Tothom la creia equivocadament morta, i mit aquí que ella torna de la torre on ha passat el week-end. Per culpa de la foscor, l'assassí l'havia confosa amb una amiga seua i, clar, l'escopetada que la va desfigurar i el cap de setmana, durant el qual els serveis forenses funcionen lentament, van afavorir el quid pro quo...

No em reca cap bri de revelar-vos aquesta peripècia del guió perquè he vist aquest film més de vint cops i mai no me n'he cansat. Descobreixi qualques detalls que m'havien escapat, a la manera d'aquells sonets que llegeixes un cop o dos cada any sense que se n'esbravi la màgia.

No oblidaré la nit d'estiu quan vaig conèixer la Laura (Gene Tierney) al Ranelagh, un antic teatre a dalt d'un pujol del setzè arrondissement de París. I aquesta melodia punyent, que va compondre David Raskin arran una ruptura sentimental. Aquesta melodia és tan senzilla i emocionant que cap cantant, ni el mateix Frank Sinatra, ha sabut interpretar-la d'una manera satisfactòria. La finor dels diàlegs, el joc amb els objectes que tindran tanta importància, la bellesa de Gene Tierney, les ombres en el pis de la Laura, la interpretació, l'atmosfera de les nits de Nova York faran que, us ho juri, mai no oblidareu la Laura.