Sempre m'he fet un embolic amb la grafia correcta de Villalonga. Entre Vilallonga de la Salanca, Vilallonga dels Monts, Llorenç Villalonga i Pons ( el novel·lista mallorquí del qual us parlaré un dia... ) i don José Luis de Vilallonga y Cabeza de Vaca, francament, n'hi pas per venir boig.
Acabi de llegir Otros mundos, otra vida, el segon volum de les Memorias no autorizadas de José Luis de Vilallonga
Recordi, per exemple, un passatge d'un còmic extraordinari quan narra la seua trobada amb Atahualpa Yupanqui " la gran veu de les Amèriques " en un restaurant de Buenos Aires. La Pilar Puig Palau, una amiga catalana d'en Vilallonga es queixa en catalanesc quan Yupanqui li contesta, " — Jo també sóc català...De Terrassa. " Aquesta afirmació provoca un escàndol entre els clients argentins que ja havien admès amb prou feines que Carlos Gardel ( àlies Charles Gardes ) era un occità de Tolosa...Els amics de la catalana li diuen " ¡ Cállese, señora¡ Por todos los santos, ¡ cállese ! ¡ Aquí nos estamos jugando la vida! "
Amb el seu talent, Vilallonga proposa una evocació humorística i tendra alhora del general De Gaulle, que surt més humà i més simpàtic que de costum. Abans de morir-me, m'agradaria de crear una associació, tipus llei del 1901, per demanar a la Santa Seu la beatificació de Charles De Gaulle. Si compartiu aquest ideal, escriviu-me a la redacció.